dimecres, 24 d’octubre de 2012

L'alliberador d'ocells

Tots els 25 de mes, anava al banc per comprovar l'ingrés de la pensió i traure'n els diners necessaris per a les despeses del dia a dia. De tornada a casa passava per una pardaleria de Ciutat Vella on comprava dos o tres pardalets cada volta. Després, quan arribava a casa, disposava en un xicotet hortet que hi havia a la part de darrere amb dos llimoners i un magraner, uns platerets amb llavors, llet i molletes de pa, per tal de que els pardals s'enfortiren abans de tornar a volar lliures. Per a deixar-los menjar tranquils, entrava a casa i començava les tasques domestiques quotidianes. Quan de nou eixia a l'hortet, els ocells ja havien marxat i ell quedava sol, però content d'haver-los lliurats de l'avorriment de viure en una gàbia. Els havia regalat la llibertat. 

Quan el vell va morir, pocs el van trobar a faltar, algun amic, l'ocellaire, els pardalets i, curiosament, el gat del veí.

16 comentaris:

  1. És una bonica història, Jp! M'ha fet pensar en el vídeo que va penjar l'Alba al Salva't si pots en què un home comprava ocells per alliberar-los. És una idea molt simbòlica, la de comprar la llibertat, quin preu té?

    I el final, hehe, amb el teu toc personal! Que llest el gat... em fa pensar que encara que volguem alliberar alguna cosa o algú sempre hi hauran perills més enllà que no dependran de nosaltres.

    ResponElimina
  2. Quantes coses a la vida són com en aquesta història i quants altres gats estan arraulits esperant a enxampar pardals! El problema del vellet és que no s'assegurés de que els seus pardalets volaven. Però la intenció era bona, mal executada, però bona, i això és el que compta.

    ResponElimina
  3. tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen.......ara que ela pardals havien aconsseguit la llibertat a panxa plena.....va el gat i se'ls cruspeix. La cadena alimenària ja se sap.......

    ResponElimina
  4. Caram amb el gat del veí. Tan bé que pintava la història, però els ocellets no acabaven de ser lliures del tot...

    ResponElimina
  5. Si ja dic jo que els gats són una mica traïdors... i ara no m'esbatusseu els fanàtics dels felins!

    ResponElimina
  6. Un per innocent (no assegurant el vol dels ocells) i els altres (els gat en aquest cas)per espavilats, sempre acaben rebent els mateixos.

    Bona tarda.

    ResponElimina
  7. A mi m'hi sobra el gat, en aquest conte... tant boniquet que t'havia quedat!

    Coi de gats!

    ResponElimina
  8. Millor seria dir:
    coi de gats del veí!!!!

    Com el que se m'embruta sempre a casa meva!
    I vigila vora el plat on poso pa pels ocells, el molt assassí... que aquest no passa gana eh?

    ResponElimina
  9. Oh!!! NO!! JOTAPÉ!! Això no es fa!!!!

    ResponElimina
  10. Ostres, tan bonic com quedava i ara ens treus aquest gat per aixafar-nos la guitarra!!!
    Per cert, demà és dia 25...

    ResponElimina
  11. A mesura que l'anava llegint pensava que t'havies passat al costat rosa...ha,ha,ha...sort de la ironia del final!ha,ha,ha,...

    ResponElimina
  12. Carai amb el gat! Un gir fantàstic al mateix final.

    ResponElimina
  13. Vaja, almenys el vellet es va morir pensant que ere un alliberador...

    ResponElimina