Pensava que li hi aniria millor, però es va equivocar. Al igual que al món laboral, com a delinqüent sense padrins, també va haver de patir la precarietat. Per més experiència que acumulava, no li sortien condemnes de més de sis mesos, i després apa!, un altre cop al carrer.
Genial, en la línia de l'anterior (Decepció)... m'ha fet gràcia això de les condemnes que sempre li cauen curtes! Saps girar molt bé la truita :))
ResponEliminaAquesta història té un rerefons no tan absurd com pot semblar a primera vista. Em penso que hi ha presos que s'acostumen a l'ofici de pres i quan surten de la presó es veuen perduts, en una societat amb la qual ja no tenen un lloc i han de delinquir per buscar una altra condemna.
ResponEliminaLa precarietat arriba a tots els àmbits ja.
ResponEliminacaram haurà de pensar en coses més greus, com blasfemà d'espanya.....per això li poden caure mooooolts anys
ResponEliminai cap polític amb experiència en aquests menesters el va voler apadrinar?
ResponEliminaContracte basura el que tenia el delinqüent!!!! o més aviat d'obra i servei....
ResponEliminaOstres, tu... calla... si delinqueixo em mantindran gratis... Habitació, tele... Segur que a la presó tenen "tele de pagu" per veure el Barça, que jo no en tinc... A veure, quin delicte puc fer? Mmmmmm... Atracar un banc o una caixa és quelcom atractiu, eh?...
ResponElimina