diumenge, 23 d’octubre del 2011

Salut de ferro

L'home de qui et vaig parlar, gaudia d'una envejable salut a prova dels hospitals millor dotats, fins i tot va sobreviure a quatre mesos d'estada a La Fe.




Aquest microconte està dedicat al meu sogre que es recupera poc a poc, malgrat les errades en el diagnòstic i en els tractaments, la desídia del personal —llevat d'excepcions d'agrair— i les retallades.


N. de l'a. - Després dels comentaris de fanal blau i Alyebard, he canviat la versió del conte per endolcir-lo una mica.

18 comentaris:

  1. Molt bona! Ara a l'hospital, a banda de combatre l'afecció que portem de fora i les possibles malalties hospitalàries que corren, per sortir-ne sans hem de superar les retallades! És com un videojoc.

    ResponElimina
  2. Amb tot el "carinyu"...hi afegeixo un toc d'humor:
    "eres más bruto que un arao".

    Desitjo, de debò, que el teu sogre es recuperi sense retallades imposades i incertes.
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  3. Animal! ( amb tot el carinyo) :D

    ResponElimina
  4. XeXu. Ens han fet un hospital de cinc estreles, però que des del primer moment comences a dubtar si hi has anat a que et curen, o a participar en una prova de resistència.

    fanal blau i Alyebard. És molt bèstia contar-ho així, ja ho sé, però la sensació que tenim, després de com s'han dut les coses per part de l'hospital, és que sense una gran fortalesa, aquest home no se n'haguera sortit.

    ResponElimina
  5. Ara, em sembla com si hagués fet tard per veure l'original ... ;) Si és el petit resum d'una experiència... déu n'hi do!

    Tens disculpa per ser tan animal com vulguis...

    ResponElimina
  6. Jo també volia veure l'original!! No hi ha dret!!

    En fi, el més important és que el teu sogre es recuperi!! ;-)

    I aquest personal que actua amb desídia demostra ser molt professional, segur que són els que encapçalen les manifestacions...

    ResponElimina
  7. Bé, m'he de posar a mig camí entre el punt de vista mèdic i el del pacient/familiar de pacient. Jo crec que els metges, en general, fan tot el que poden. Amb els recursos que hi ha i el temps del que disposen per a cada pacient. Els pacients grans, sovint tenen moltes coses, i no és fàcil saber què està fallant en un moment determinat. És complex, molt.

    D'altra banda, més que pacient, he estat familiar de pacients, i alguns de greus. I sí, també he pensat que els seus metges eren incompetents, perquè quan es tracta de la MEVA àvia, que el seu metge de capçalera no li demani el TAC cranial que necessita, em sembla d'imbècils. I si es tracta de l'atac de gota del meu tiet, que l'enviïn a traumatologia perquè li fa mal el peu, em sembla d'incompetents.

    Tan de bo als que serem algun dia professionals de la salut... no se'ns oblidi el que pensàvem quan érem a l'altre costat de la malaltia.

    ResponElimina
  8. Per descomptat, espero que el teu sogre es recuperi com abans millor de la gimcana hospitalària. No els fa gens de bé ser dins de l'hospital, com abans pugui sortir, millor per ell i per tothom!

    ResponElimina
  9. Em passa com a Carme... llàstima no haver arribat a temps de veure el primer, però m'ho imaginaré ;) Si és la nova Fe de què parles, la prova superada frega l'heroisme: tan de bo els "retalladors" hagueren de tastar aviat la seua pròpia medecina. En tot cas, que es millore, que és el més important.

    ResponElimina
  10. Els valents ho superen tot. Una abraçada per a tots dos.

    ResponElimina
  11. Hola! doncs celebro que es recuperi...sí deu tenir salut de ferro malgrat tot...una abraçada a repartir!

    ResponElimina
  12. les negligències mèdiques, desgraciadament, passen més del que ens pensem. Conec un cas bastant punxagut d'un home que va estar a punt de morir a causa d'un error mèdic i ara, tot i les denúncies, la justícia no està gaire del seu cantó. En fi, espero que el teu sogre es millori. I a veure si les retallades les fan per un altre cantó, perquè només ens falta això...

    ResponElimina
  13. Doncs ànims en la recuperació! Al final, si tot acaba bé quedarà en trista anècdota... malauradament.

    ResponElimina
  14. Ànims per ell i per vosaltres, els que esteu al seu costat i patiu la impotència de veure que les coses no es fan com s'haurien de fer, que això també és molt dur.
    I ja sé que no té a veure però sort que és nou l'hospital aquest que sinó.... buf, les coses estan fatal. Per què construeixen un centre d'aquestes magnituds?

    ResponElimina
  15. Jpmerch, de debò que només era una afegitó en clau d'humor, de l'humor que tanta falta fa en situacions com aquestes.
    Em sabria molt de greu haver molestat, creu-me.
    Un petó guaridor per ambdós.Un d'especialet per a tu.
    Ché collons! que deia mon avi!
    :)

    ResponElimina
  16. Gràcies a tots pels vostres desitjos de recuperació li els transmetré, de la vostra part, al meu sogre.

    Carme i Assumpta. La veritat és que aquesta versió, dient el mateix és més agradable de llegir i també més justa. No us heu perdut res.

    Yáiza. Estic d'acord amb tu amb el que dius. Per això vaig modificar la primera versió que generalitzava per aquesta que apunta directament al hospital en qüestió. Si t'adones vaig aclarir que n'hi hagueren excepcions que agraïm. Comprenc perfectament que la vostra feina és complicada i que injustament es veuen més les errades que els encerts, però les experiències de quatre mesos crec que m'autoritzen per a fer la valoració que faig.

    AlfredRussel. Sí, és la nova Fe. Com deia la cançó d'Al Tall ... ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar.

    Cantireta. I tant!

    Elfreelang. La veritat és que ho ha aguantat tot.

    Anna Griera. La justícia també és per a parlar-ne i molt.

    El porquet. Doncs sí, com insinues tot quedarà en una anècdota fins a la propera i no servirà per a saber què és el que no s'ha de fer.

    Persona. Això sí eh? hem patit molt, però hem estat molt còmodes, ja et dic, un hospital de cinc estreles.

    fanal blau. No dona, no patisques! No m'has molestat de cap manera. Com ho anaves a fer? Em va fer molta gràcia el comentari que feres. El que passa és que, com he explicat més amunt, calia ser més just i per això vaig canviar el text.

    ResponElimina
  17. No tenies perquè, si ja suposava per on anaven els trets. Però em va sortir així. Primer de tot, que es millor-hi el teu sogre i els diners dels "trajos" per a la sanitat pública!

    ResponElimina
  18. Alyebard. No, sí em van semblar bé els comentaris. La nota al peu era perquè els que entraren després de la modifiació els entengueren. De tota manera m'agrada més com a quedat ara. Gràcies.

    ResponElimina