—Vaig a veure si ens ha tocat res—va dir instintivament, en escoltar el resultat per la radio i tot alçant-se de la taula.
En obrir la cartera va reconéixer el bitllet de vint euros sense canviar.
—No me'n queda cap—li digué la vespra, el venedor de l'ONCE—. Els tinc tots venuts des d'ahir.
Semblava que molta gent havia volgut participar en aquest sorteig extraordinari, com a una solució definitiva i duradora a la crisi.
—Hi ha hagut sort, carinyo?—li preguntava la seua dona des de la cuina.
Mentre tancava la cartera i la guardaba a la butxaca de la jaqueta, entre dents i amb un mig somriure, li va respondre:
—Sí. Aquesta vegada sí.
Si senyor, has definit EXACTAMENT el que jo penso dels jocs d'atzar.
ResponEliminaMolta sort, 20 euros que es queden a la cartera que es poden invertir en coses molt més segures, com la compra de la setmana, per exemple.
ResponEliminaTot això que es va estalviar!
ResponEliminaJo en tenia dos i rien de rien i 10 de menys a la cartera!
:)
Perfecte! Jo també sóc del mateix parer, mai no em jugo els meus diners...
ResponEliminaBen dit val més vint euros a la cartera que milions de fum ....això si jugo a la loteria per nadal, però només per nadal
ResponEliminaBen dit, JP! Menjar i no núvols, és el que necessitem!
ResponEliminaBona idea, tot i que amb 20€, avui dia... poca cosa fem!! (però vaja, tot serà millor inversió que comprar números de loteria, clar!)
ResponEliminaDempeus i aplaudiment.
ResponEliminaT'ho diu un home que està fart dels venedors de participacions de loteria per a causes nobles i benèfiques.
Una vegada vaig sentir en Quim Monzó parlar sobre això i em va fer molta gràcia. Deia que no entenia la alegria que produïa en la gent obtenir un reintegrament en un sorteig i que no sentissin, en canvi, la mateixa alegria pel fet de no haver-hi jugat.
ResponEliminaJAlmenys alguns ens vam estalviar els diners del cupó...i tant!
ResponElimina