dilluns, 21 de novembre de 2011

La presència. Relats conjunts (II).

Un altra participació a la proposta de Relats Conjunts.

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573
Va arribar trontollant i amb la boca seca i rasposa com un sac, el sopar nadalenc de l'empresa ja li estava passant el compte. Va pensar que un suc de taronja fresquet li aniria bé. Obrí la porta de la nevera i la tancà ràpidament, al mateix temps que la seua dona entrava a la cuina.
—Quines hores són aquestes!
—Ssssh... calla! No t'espantes carinyo, però crec que dins la nevera hi ha algú.

N. de l'a. - Aquesta segona participació ha estat inspirada en els relats de la Carme i de l'Alyebard.

5 comentaris:

  1. Em sembla que veure un rostre fet de verdures per culpa de la turca que porta a sobre no el salvarà de l'esbroncada de la dona... les carbasses li donaran a ell!

    Com esteu, tots feu els relats de dos en dos!

    ResponElimina
  2. He, he, he... un altre de divertit... no el salvarà no! la bronca la té assegurada! ;)

    ResponElimina
  3. Hahahaha res, res, que no valen excuses... Molt bo això de "la turca" d'en XeXu :-P

    ResponElimina
  4. Sí, carinyo, no cal que miris sota el llit.

    ResponElimina
  5. Plas plas plas, caic als teus peus damunt de l'estora, prop del llit... Jo també tinc visions. No, Visons. No, bisonts. Ai, és que em faig un embolic...

    ResponElimina