Sempre havia gaudit d'un gran poder adquisitiu, només caminava per carrers de peatge.
N. de l'a. - Aquesta vegada l'inspiració m'ha vingut de l'Administració de l'Estat, entossudida en que paguem les coses dues vegades.
N. de l'a. - Aquesta vegada l'inspiració m'ha vingut de l'Administració de l'Estat, entossudida en que paguem les coses dues vegades.
I portava l'oxígen embotellat en caríssimes ampolles provinents de l'Himalaia.
ResponEliminaPagar per caminar, pagar per respirar... Uns capricis propis de la societat del benestar que potser estaran al nostre abast abans del que ens esperem. Què bé, oi?
ResponEliminaÉs la història de sempre: Uns llancen els diners i els altres hem de pagar-ne les despeses.
ResponEliminaA l'entrada del cervell l'hi van instal·lar una duana per fer-lo pagar pels pensaments més lucratius.
ResponEliminaGràcies, JP, he passat un matí de "mousetrap"!
ResponEliminaPerò Joan, encara queda oxígen a l'Himalaia?
ResponEliminaTú ves preparant la cartera, Yáiza.
McAbeu, i ara sembla que ho hem de fer per partida doble.
cantireta, aquest home no pensava, només tenia diners.