Quan es despertà, el forat encara hi era.
Aquesta és una versió del conte d'Agusto Monterroso, que m'ha inspirat el locutor de radio donant les notícies económiques aquest matí quan m'he llevat. L'autor de "El dinosaurio" explicava que les interpretacions del seu conte havien sigut infinites com l'univers. Aquesta versió que faig, crec que només admet una interpretació: La cosa està molt malament i va per a llarg.
No penseu que he perdut el sentit de l'humor, però és que per més voltes que li done al assumpte, no li veig la gràcia per cap costat.
O sigui que ja no ens serveixen ni aquells dinerons caiguts del cel que serveixen "per a tapar forats", no?
ResponEliminaI mentrestant, les meves companyes anant a comprar a un outlet que han obert prop d'aquí, en hores de feina. Què et sembla? Segur que hi ha crisi? Jo no les puc fer aquestes coses. Com s'explica això? Ja no sé què creure.
ResponEliminaLes formigoneres no donen l'abast. Diuen que caldrà foradar mig planeta per tapar-ne l'altre mig. I diuen que no hem tocat fons...
ResponEliminaCada dia tinc més ganes d'embarcar-me i fugir. Em falta vaixell i destí :(
ResponEliminaA vegades em costa de veure aquesta crisi que a tothom inquieta. Potser és perquè no em toca de prop. I potser és perquè hi ha coses pitjors per les que preocupar-se. Sempre hi ha coses pitjors.
ResponEliminaÉs que no té cap gràcia per cap costat, no és que tu no la vegis.
ResponElimina"Quan el sentit de l'humor despertà, la gràcia encara no havia tornat"
Completament crec, la cosa està malament i va per llarg. xD ens estem despertant d'una llarga letàrgia i igual que en el conte de monterroso, el dinosaure està aquí! i més gran i arrapapat a la cadira que mai. En fi, què hi farem, mentre poguem anar tirant...
ResponEliminaEns tocarà sobreviure, i encara més als nostres fills. I sobretot, no viure per sobre de les nostres possibilitats, que ha portat a aquest món a un atzucac insondable.
ResponEliminaD'un dinosaure en sortiran uns bons bistecs, oi?
ResponEliminaPorquet. Del cel europeu ja no cauen diners, només cauen pedres que fan forats.
ResponEliminaXeXu. Em sembla bé, sempre que es faça en hores de faena.
cantireta. Jo ja fa una temporadeta que estic tocant fons.
Alyebard. Jo també hi vaig.
Noa. Fes-me cas, hi ha crisi. Això no lleva que no hi hagen coses pitjors, però la crisi és preocupant.
Carme. Llavors, tu tampoc no li la veus, la gràcia. Ja estava pensant que m'havia canviat el caràcter.
Anna Griera. I el pitjor és que cada dia ens despertem i hi ha un dinosaure més.
helena arumi. Benvinguda! Sí que és veritat que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, però també hi teníem dret i després de tot si hem viscut així ha sigut per l'avarícia dels rics que han guanyat molt, mentre nosaltres hem cregut que érem rics. Ara ells estan vivint de la collita que nosaltres tardarem tota la vida en pagar-los.
Joan. Sí, però ara el que tenim no és un dinosaure, és un forat.