diumenge, 26 de febrer del 2012

Un home previngut

Fins i tot amb el cel ras, sempre duia paraigua. En una ocasió li van dir que un home previngut val per dos. Des d'aleshores mai en duu, no es pot permetre un gasto extra en el menjar.

4 comentaris:

  1. Les conseqüències de la crisi són devastadores...Ara, ni paraigües podrem dur!
    Hui, aquí, feia falta...però com a parasol! :)
    Una abraçada, Jp!

    ResponElimina
  2. :) he he, he... ni paraigües, pobre!

    ResponElimina
  3. No estem per anar jugant avui en dia. Per això jo no porto mai paraigües!

    ResponElimina
  4. Podria dur dos paraigües, un per cada un... hehe

    (El segon "jo" no menja... algú l'havia d'haver avisat, pobre home!)

    ResponElimina