Uns deien que en una hora estaria fresc, la resta déiem que caldrien dues hores si més no. Refredar un meló deixant-lo a la vora d'un rierol no és una ciència exacta. Depén de la temperatura inicial del meló, de la de l'aigua, del cabdal, etc. En qualsevol cas, tots estàvem d'acord en que quan baixàrem del cim de la muntanya que ens havíem proposat pujar, el meló tindria la temperatura adient per a menjar-nos-el.
Diuen que una experiència mai no és un fracàs total, perquè sempre es pot treure'n alguna conclusió. Doncs bé, hui hem pogut aprendre, que en la muntanya mai no estem sols.
Bye, bye, meló!! :-))
ResponEliminaostres... ni a la muntanya no estem a resguard dels lladres?????
ResponElimina...i us heu quedat sense sebre quant tarda el meló en refredar, jejje.
ResponEliminaBona nit Assumpta, Jp ... demà a treballar, buaaaa!!
Ostres Carme, on eresfa un segon??
EliminaBona nit per a tu, també!
La CARME té poders i pot "aparèixer" de cop i volta... ;-)))
EliminaAi,ai!!! Que bo el meló pel qui el va trobar!! Algun@ guill@ ben pill@, je,je....
ResponEliminaAlmenys pensa que algú va gaudir d'un meló fresquet, fresquet...
ResponEliminajajaj! Imagino que vaig per la muntanya i de sobte em trobo un meló a l'aigua.... potser també li faria la feina eh!!
ResponEliminaAlmenys podien haver deixat una nota dient si era fresquet, no?! hehe
ResponEliminamercy pel meló! era molt bo i estava fresquet ;)
ResponEliminaVa, no diguis mentides, vas dir que tenia gust de pepino i que quins collons qui l'ha abandonat aquí...
EliminaOoooh! Quina mala folla! Mira si hi ha males persones pel món... amb una mica de sort potser se li ha posat ben malament!
ResponEliminaAquí algú ha estat més fresc que el meló, i fred o calent... se l'ha cruspit!
ResponEliminaLa propera vegada l'haureu de deixar una mica més amagadet...
ResponEliminaCollons! si estàs assedegat, trobar-te un meló fresquet deu ser tota una temptació!
M'encanta!
ResponEliminaOstres, tota una mala passada. La veritat és que jo estava molt intrigat per l'experiment del meló. Mai he tingut molt clar a quina velocitat es refreden les coses que hi ha a la nevera (o dins d'un rierol) i trobo que és un tema interessant.
ResponEliminaJo aquest estiu vaig pujar un cim, també i vam decidir deixar la motxilla entre uns matolls, abans d'encarar l'etapa definitiva de l'ascensió. Per sort, la nostra muntanya estava menys habitada de mals esperits, per dir-ne d'alguna manera.