Vida intel·ligent

—Mire pare! Mire el que ens hem trobat al camp —cridava el menut dels germans mentre mostrava l'artefacte que duia agarrat pel que semblava ser una antena—, és un animalet mecànic. Venia corrent cap a nosaltres i hem hagut de fotre-li unes quantes garrotades per que s'aturara, anava a atacar-nos. Ara ja no es mou.

—Deixa'l ací, que és de llanda i pots fer-te mal. Ens l'endurem al ferraller demà, a veure que ens dona per ell.

Mentre tant a la NASA, es convocava una reunió per informar dels últims esdeveniments arran la missió de la sonda Curiosity al planeta Marte.

—Tot i que l'aterratge va ser un èxit, tan bon punt hem començat a rebre les primeres imatges de la superfície de Marte, s'ha tallat la comunicació, per la qual cosa, hem de suposar que la sonda s'ha espatllat. Tanmateix, les imatges rebudes mostren clarament que estem davant el que podíem anomenar una forma de vida extraterrestre —s'explicava el director del projecte.

—Vida intel·ligent, podem dir? —preguntà un dels congressistes delegats.

—Intel·ligent? No m'atreviria a dir tant. Deixem-ho en... com ací, més o menys.