dilluns, 20 d’agost de 2012

L'home és sociable

Al batxillerat hi havia una assignatura, el nom de la qual no vull recordar, que tractava temes sociològics i dels "bons costums". Hi havia una frase que repetia sovint el professor d'aquesta matèria, que deia quelcom semblant a "El hombre es un ser sociable por naturaleza". Aleshores no entenia molt bé el significat de la frase, però amb el pas del temps l'he anat comprenent.

Entres al metro, no hi ha quasi ningú i dius, que bé, ara seuré en un raconet i aprofitaré per llegir una estona. Propera estació, puja algú i tria per a seure's el seient al costat del teu. Segurament ho ha fet perquè voldrà fer algun comentari sobre el temps o sobre la crisi, però res, tu tranquil, ho pots controlar. Vas a la platja, t'has llevat d'hora perquè no vols cremar-te la pell i has d'evitar les hores de més sol. Tries un lloc —es curiós com de difícil és triar lloc quan la platja és buida— i escampes la tovallola. Una horeta de relaxació llegint el diari, un bany i cap a casa. Doncs, no! Arriba una família, marit, muller, dos xiquets i un nadó; nevera, ombrel·la, cadires, bosses, poalets, pales i rastells, pilota, etc. On creieu que aniran a parar? Exacte! Ho heu encertat. A dos pams de tu. Deixa de llegir perquè les discussions dels nous veïns, probablement et faran passat una estona inoblidable. Ves amb compte que els xiquets jugant, et trepitjaran la tovallola i te l'ompliran de sorra. A que s'han posat cap al nord? Clar, no podia ser d'una altra manera, hui tenim gregal i el menudet tard o d'hora farà caca i deixaran els bolquers bruts al teu costat mentre li posen els nous i això amb la calor no té preu. Però res home, deixa ja de rondinar que tu també ets humà i com a tal ets molt sociable.

11 comentaris:

  1. Vols dir que això no té més a veure amb la Llei de Murphy??

    No perdis la calma, respira fons (abans què el nadó deixi empremta), un banyet i cap a casa amb un gran somriure ;)

    Bon vespre!

    ResponElimina
  2. Intueixo unes dissimulades ànsies d'escanyar certs espècimens humans, llegint entre aquestes línies... eh que tinc vista??! =P

    ResponElimina
  3. quin detall això que sempre tinguis companyia

    ResponElimina
  4. Jp, tindrem que revisar segons quines veritats científiques, no et sembla? Per exemple: El hombre es un ser sociable por naturaleza, pero dicha sociabilidad depende en gran medida de la naturaleza de los propios seres. "He dicho", com deia un profe que vaig tindre a l'insti.:)

    ResponElimina
  5. És cert que hi ha espècimens massa sociables entre els humans, però per aquells que no ho som tant, sempre ens queda el fet de canviar de lloc, encara que sigui una rendició, millor això que aguantar certes coses.

    ResponElimina
  6. Sempre he dit que la soledat és un problema, cert, però que també és un problema no poder gaudir de la intimitat. Excés de companyia: un problema a tractar.

    ResponElimina
  7. Per sort no he d'agafar el metro, i encara no he anat a la platja aquest estiu. Però pensa que de flaires com les del nadó a la muntanya també n'està ple. (les de purins, no se si et són conegudes..., ¡tapem-nos el nas!) :)

    ResponElimina
  8. Això és que tu tens un encant irresistible i per això la gent vol estar al teu costat :-))

    ResponElimina
  9. M'has fet pensar en una situació que sempre em passa quan estic a algun lloc amb molta gent...... Saps?? Jo tinc cara de porta. Si, si.... sempre, sigui on sigui la gent si vol passar per algun lloc sempre és pel meu costat fent que m'aparti i tot per deixar-los passar.... i em fa una raaaabiaaaa.....!!!!

    ResponElimina
  10. Jo sempre intento evitar parlar del temps als ascensors però es veu que és una temptació irrefrenable... serà un altre dany col·lateral de la socialització.

    ResponElimina
  11. En una habitació plena de gent, si entra un gat sempre s'asseu a la falda de la persona que els detesta. O sigui, que fes bona cara, i pensa què interessant serà la teva biografia quan escriguis això :)

    ResponElimina