divendres, 22 de febrer del 2013

Demència

Li feia tanta por perdre el cap, que sempre s'apuntava en un paper on el desava. Per desgràcia, sovint, el seu mal caràcter li feia perdre els papers.

13 comentaris:

  1. Diuen que qui està de pega, fins amb els collons ensopega. Aquest home entra en un bucle infinit, no té solució.

    ResponElimina
  2. que no s'apunti res....millor que sigui un desastre, si ho accepta serà feliç. Ja tenim molts de casos provats

    ResponElimina
  3. Jo també he pensat en un bucle, molt bo.

    ResponElimina
  4. Boníssim! Sí senyor t'has superat!!!

    ResponElimina
  5. Ohhh! Com s'escriuen els aplaudiments en català?

    ResponElimina
    Respostes
    1. PLAS PLAS PLAS. O bé: "M'emociona sobremanera la capacitat de síntesi que teniu per explicar el comportament pocasolta dels que s'escuden en la mala memòria per justificar l'excès de sobèrbia".

      A disposar, Jaume :D

      Elimina
  6. Per això hi ha els familiars que l'envolten, per recuperar el cap perdut. El pla B.

    ResponElimina
  7. Segur que es pot desar el cap? en el calaix dels malsendreços....

    ResponElimina
  8. Jo l'acostumo a portar posat, tot i que de vegades no el faci servir.

    ResponElimina
  9. Jo no perdo el cap, només els papers. Això sí, de sobre, ni un. I és que els tinc farcits d'exàmens :DD

    ResponElimina