dimarts, 19 de març de 2013

Immobilisme geomètric

Una vegada hi havia una línia recta molt sorruda, que de tant canviar la trajectòria per no trobar-se amb les altres rectes, es convertí en una circumferència. No només no evità les interseccions, sinó que a més ja mai pogué arribar al infinit.

11 comentaris:

  1. Les lleis de la geometria són molt estrictes, si no les segueixes acabes malament.

    ResponElimina
  2. Va entrar en un cercle viciós i no en va poder sortir. Em fa pensar molt en la trajectòria del discurs polític actual.....cercles i més cercles que no van enlloc

    ResponElimina
  3. Ergo tenia un nombre infinit de tangents.

    ResponElimina
  4. A l'infinit potser no arribarà… però se li farà llarg igual, que no pateixi.

    ResponElimina
  5. Lo que és segur és que agafà un mareig impressionant!!

    Bon dia!

    ResponElimina
  6. No voler tocar de peus a terra va acompanyat sempre de solitud.

    ResponElimina
  7. Un cercle viciós també pot ser infinit.

    ResponElimina
  8. bahhh, no passa res, l'infinit està sobrevalorat

    ResponElimina
  9. Quin tip de donar voltes sobre ella mateixa...Segur que acaba ben marejada...

    ResponElimina
  10. Oh! finalment es va tancar del tot...

    M'has fet enyorar les meves geometries clandestines...

    ResponElimina
  11. Ooooh, mai més pogué arribar a l'infinit!... I mira que ha de ser maco poder arribar a l'infinit (per molt que digui en Pons!)

    ResponElimina