dimecres, 6 de març de 2013

Mort d'un "caudillo"

Quan l'arribà la mort no el sorprengué, ja duia uns dies mort esperant-la.

11 comentaris:

  1. Brutaaal!! Aquí la realitat t'ha donat generosa el toc màgic d'ironia que sempre tens i saps trobar en els microcontes.

    ResponElimina
  2. Així doncs no va fer tard al seu propi funeral, que ja seria la conya!

    ResponElimina
  3. No es per res, però el teu títol i el del diari la razón, coincideixen.

    ResponElimina
  4. Potser veure-les venir no son tot avantatges. En aquest cas millor el factor sorpresa

    ResponElimina
  5. he, he, he... és boníssim!!! ets boníssim!!!

    ResponElimina
  6. És que últimament la mort té molta feina, va enrederida!
    No se si té a veure amb les retallades...

    ResponElimina
  7. Això se'n diu tenir un peu a l'altre barri, haver entrat al rebedor de la mort, i començar a fer comentaris sobre el penjador

    ResponElimina
  8. No sé si ho he entès gaire. Ah, calla, ara ho entenc! Clar, com és un "Caudillo per desgràcia de tots", oi?

    ResponElimina
  9. Quan la mort veié que ja l'esperava, tingué temptacions de marxar sense ell: per una vegada no s'hagués realitzat la seva voluntat de Caudillo.

    ResponElimina
  10. Com deia Brossa dins "Final!":

    -Havies d'haver fet una altra fi;
    et mereixies, hipòcrita, un mur a
    un altre clos. La teva dictadura,
    la teva puta vida d'assassí
    (...)

    ResponElimina