El que fa la ignorància. Quan el lleó se li tirà al damunt, l'home grandot, que mai no n'havia vist cap, li pegà una galtà amb tota la mà oberta, que el lleó se n'anà per on havia vingut, ploriquejant en mig de les rialles de la resta d'animals. Una burla injusta al meu parer. S'ha de comprendre el lleó en no saber què fer, un cas així no s'havia vist mai a la selva.
Un bon exemple de que la desconeixença ens pot evitar pors innecessàries. Podríem parlar d'inconsciència també, però aquest cop li va sortir bé. El que va quedar ben parat, però, va ser el lleó!
ResponEliminaAixò és el que s'anomena factor sorpresa i que de vegades funciona.
ResponEliminaLa ignorància ens fa valents.
ResponEliminaAtacar per sorpresa és una bona estratègia...
ResponEliminaHahahaha què bo això de la "galtà" :-))
ResponEliminaPer cert -i ara va de veritat, eh?- això és cert... a vegades el coneixement porta la por... és interessant això :-))
Ja se sap… qui dona primer…
ResponEliminaGran reflexió culminada per la sentència d'en Josep!
ResponEliminaÉs veritat, davant d'un imprevist, no sabem com reaccionar...De totes maneres, té la seva gràcia.
ResponElimina