dimarts, 17 de setembre del 2013

Precarietat

No sabia aquell optimista quan veia la botella mig plena, que estava només a un glop d'esdevenir un pessimista.

12 comentaris:

  1. Molt ben vist! Què fàcil que és que canviïn les coses en un moment de no res...

    ResponElimina
  2. Ara que ho dius, em sembla que estan així tots els optimistes... aviat no en quedarà ni un, és una espècie en perill d'extinció.

    ResponElimina
  3. Ets "massa brillant", Jpmerch, com he llegit alguna vegada. El títol que li has posat a l'entrada és el glop que li falta per acabar de ser rodona.

    ResponElimina
  4. doncs està de sort, quan l'acabi podrà agafar-ne un altre i serà ben plena......no cal pensar en si podrà o no, això seria molt pessimista.

    ResponElimina
  5. Té fàcil solució: no fer el glop...Així continuarà sent optimista!

    ResponElimina
  6. Com que no ho sabia, segur que fa el glop. Però qui no piula no mama!

    ResponElimina
  7. I és que no cal abusar d'allò que ens agrada!

    ResponElimina
  8. La versió etílica del peak oil.

    ResponElimina
  9. Ai! quin perill. D'aquí a tocar fons només hi ha uns pocs glops.

    ResponElimina
  10. Genial!!
    Se m'ha tret la set en un tres i no res. ;)

    Bessets!

    ResponElimina