Al rei d'aquell país, no li agradava que les fulles del arbres foren verdes, les volia taronges perquè deia que les del país veí, ja eren verdes i en no diferenciar-se, les fronteres quedaven tan difuses, que de vegades hom no sabia en que país es trobava. Un dia va demanar al consell del regne que afegiren un article a la constitució, que diguera que el color de les fulles dels arbres d'aquell regne havia de ser taronja.
A l'endemà, quan es va llevar, va mirar per la finestra, i es va emprenyar molt en veure que les fulles continuaven sent verdes. Va cridar els consellers per demanar una explicació d'aquell incompliment. Aquests li digueren que no en tenien cap, però que encomanarien al real institut de botànica esbrinar les causes de la desobediència dels arbres i castigarien els causants. Quan els botànics van rebre l'ordre, van dir-los que les fulles eren verdes per una sèrie de causes naturals, que no estaven a l'abast de cap llei o desig de ningú, encara que fos el rei. Així li ho van dir al rei. Davant d'aquest inconvenient irresoluble, el rei no va trobar una altra eixida que ordenar la immediata tala d'els arbres i l'execució dels botànics.
Passaren els anys i nous arbres començaren a créixer amb fulles inconstitucionalment verdes.
A l'endemà, quan es va llevar, va mirar per la finestra, i es va emprenyar molt en veure que les fulles continuaven sent verdes. Va cridar els consellers per demanar una explicació d'aquell incompliment. Aquests li digueren que no en tenien cap, però que encomanarien al real institut de botànica esbrinar les causes de la desobediència dels arbres i castigarien els causants. Quan els botànics van rebre l'ordre, van dir-los que les fulles eren verdes per una sèrie de causes naturals, que no estaven a l'abast de cap llei o desig de ningú, encara que fos el rei. Així li ho van dir al rei. Davant d'aquest inconvenient irresoluble, el rei no va trobar una altra eixida que ordenar la immediata tala d'els arbres i l'execució dels botànics.
Passaren els anys i nous arbres començaren a créixer amb fulles inconstitucionalment verdes.
D'aquí vénen els famosos brots verds???
ResponEliminaOle!!!
ResponEliminaN'hi ha que són revolucionaris fins a la mort!!!
ResponEliminaAixò sempre passa quan ens empenyorem en no acceptar la realitat que cadascun té igual i diferent dels altres, valga la contradicció que ho és també de paradoxal, però de totes les maneres de tant en tant ha d'entrar, en moments de crisi la voluntat, el quart element del nus gordià que deixa de ser borromeu i per tant de tres caps, per amb la voluntat no fer les fulles taronges però tampoc tallar els arbres, sinó fer que les fulles cresquen tal i com ells vulguen, amb el límit de les construccions urbanes o a l'inrevés.
ResponEliminaUn molt bon conte que ens diu que quan per qüestions lingüístiques o monetàries o de poder ens entestem a tenir sempre la raó acabem com quan la tenim, a soles, i de tant en tant quan hem assolit tota la raó cal que ens "castrem" a la manera psicoanalítica per donar pas als joves, inexperts i mancats de raó com són els poetes, que normalment ens diuen totes i noves realitats.
Molt bo, boníssim conte, m'ha agradat la teua faceta de contista, espere que puguem fruir de molts més contes fets per la teua llapissera.
Una abraçada ben russafenco-valenciana
Vicent
Una història que amb una mica de sort passaria la censura, però que molts entenem perfectament. Encara que no ens vulguin entendre, tampoc no ens poden fer canviar.
ResponEliminaQuin entramat de fulles i branques... i arrels. Molt, molt bo!
ResponEliminaSublim història, te la miris com te la miris, en verd o taronja.
ResponEliminaSempre n'hi ha que no entenen res i pensen que amb tallar d'arrel "el que els fa nosa" és la millor solució. La saviesa de la natura, de les arrels mil·lenàries, dels costums no es pot eliminar d'una revolada.
ResponEliminaAferradetes :)
I el pobre rei que, eh eh eh???
ResponEliminaQuant un no vol entendre res de res i vol que tot sigui com ell vol, peti qui peti es quant pren decisions equivocades amb les que l’únic que aconsegueix és el contrari del que volia.
i cada cop més i més verdes...encara que no d'iniciativa eh
ResponEliminaTossudament verdes, les fulles, per causes científicament naturals... més enllà de castradores constitucions i lleis.
ResponEliminaI a mi que aquesta història em sona...
ResponEliminaAquest rei!!! s'hi pot ser més inútil i curt d'enteniment????, la història em sona....
ResponEliminaBuf, per algunes persones allò natural és aniquilar la natura, o la llengua, o la cultura. Fa molta ràbia i molta pena
ResponEliminaEl PP i l'AVL.
ResponEliminaPer cert, m'autocitaré: http://descans.blogspot.com/2010/06/el-terratremol.html
ResponEliminaUf, que bèstia el tiu...La natura, afortunadament, encara no es deixa comprar!
ResponEliminaEspero que un descendent no copiés al seu antecessor ...