dimecres, 12 de febrer de 2014

Disciplina oculta

En aquells dies hi havia molt de rebombori arran de l'execució. Els habitants del petit poble, estaven dividits entre els que deien que l'apedregament era el càstig més adient al crim comés, i els que preferien la forca. Els partidaris d'executar a pedrades, argumentaven que era una forma de que la gent participara en l'administració de justícia. Els contraris a aquesta pràctica sostenien que matar a una persona, ja era una mala cosa com per a fer-ho a més d'aquesta manera tan salvatge. D'altra banda els cooperants quedarien marcats com a cruels per sempre, fins i tot més que el mateix reu.

L'alcalde va escoltar les dues veus, i va prendre una decisió que pensà agradaria a tothom. Va ordenar que l'execució fos per apedregament, però que les persones que voluntariament participaren, podrien fer-ho en secret posant-se una caputxa que els ocultara la cara, d'aquesta manera ja no serien identificats i, en conseqüència, etiquetats de salvatges.

El dia de l'ajusticiament, tots el veïns del poble sense excepció, acudiren encaputxats a tirar pedres. Encara hui, la gent es pregunta qui pogueren ser els despietats executors.

9 comentaris:

  1. Tal com s'han aprovat algunes lleis que fan més mal que les pedrades

    ResponElimina
  2. Era més fàcil saber els que s'havien quedat a casa, tots els altres: executors.

    ResponElimina
  3. Qui sigui lliure de culpa, que es tregui la caputxa.

    ResponElimina
  4. no em quadra una cosa... dius que l'alcalde es va escoltar a les dues veus? no era politic doncs, això d'escoltar... no, no pot ser.

    ResponElimina
  5. Si hi va anar tot el poblen no cal que es preguntin res, tots eren uns animal...

    ResponElimina