...la dotzena fada canvià la maledicció que la bruixa havia llançat sobre la princesa, però alguna cosa degué fallar. Quan arribà el moment, la princesa no es va adormir, sinó que va perdre la memòria per sempre més.
J.A. Goytisolo ho clavà. "Hi havia una vegada un llop bo, al qual maltractaven tots els bens. Hi havia també un príncep dolent, una bruixa bonica i un pirata honrat. Totes aquestes coses hi havia una vegada, quan jo somiava un món al revés." Fita
Jo no vull el mal per a ningú, de fet si jo entrara a un jutjat popular votaria sempre en contra de la culpabilitat de l'acusat, tipus el que va fer Sòcrates, no involucrar-se en la política de la polis, però caldria veure que farien amb mi en estar el seu cas i negar-me a respondre o en aquest cas no saber res.
Es que la princesa estava enamorada i no podia trair al seu amor , ella firmava i firmava i res no preguntava, tant sols amb ull d’enamorada se’l mirava...
Aquests contes cada dia són més realistes.
ResponEliminaPotser no va fallar res, Jp, i aquest era el do o regal de la dotzena fada: perdre la memòria en el moment més oportú... just quan volia perdre-la.
ResponEliminahaha, no crec que cap príncep li vingui de gust fer-li un petó per despertar-la de l'amnèsia
ResponEliminaEsperem que aquesta vegada no surti guanyant la princesa sinó la justícia...
ResponEliminaQuè t'hi jugues a que no?
EliminaLa memòria potser, però el somriure no el va perdre.
ResponEliminaAferradetes :)
Nóosabe, no contesta.
ResponEliminaQue no Nóos engañe, que Nóos diga la verdá!
De vegades l'amnèsia pot ser una bona aliada...
ResponEliminaJ.A. Goytisolo ho clavà.
ResponElimina"Hi havia una vegada un llop bo, al qual maltractaven tots els bens. Hi havia també un príncep dolent, una bruixa bonica i un pirata honrat. Totes aquestes coses hi havia una vegada, quan jo somiava un món al revés."
Fita
Bé que recorda el pin de totes les seves targetes de crèdit.
ResponEliminaEt quedes curt i tot. Trist és vore com furta qui ja té la vida resolta.
ResponEliminaEn aquest cas em poso a favor de la bruixa. Quan li va fer la maledicció per alguna cosa seria...
ResponEliminaJo no vull el mal per a ningú, de fet si jo entrara a un jutjat popular votaria sempre en contra de la culpabilitat de l'acusat, tipus el que va fer Sòcrates, no involucrar-se en la política de la polis, però caldria veure que farien amb mi en estar el seu cas i negar-me a respondre o en aquest cas no saber res.
ResponEliminaVicent
Hahahahaha... ja m'imagino l'escena. La fada, la vareta... un pffff que fa la vareta i ja tenim encanteri "estrany" :-DDD
ResponEliminapotser t'has oblidat del conte original? no seria la vergonya el que va perdre????????
ResponEliminaAquesta entrada serà recordada, en tot cas, quantes visites!
ResponEliminaI també va esborrar per art de màgia la memòria de l'ordinador
ResponEliminaEs que la princesa estava enamorada i no podia trair al seu amor , ella firmava i firmava i res no preguntava, tant sols amb ull d’enamorada se’l mirava...
ResponElimina