dilluns, 10 de febrer de 2014

La gala

Després d'una llarga temporada, passada sense pena ni glòria, el premi que li van lliurar per la seua dedicació, li augurava amb tota probabilitat, un proper funeral d'èxit aclaparador.
 

12 comentaris:

  1. Ostres!!! Quins mals auguris... Millor que no et premiin doncs.

    ResponElimina
  2. Molt mals auguris, de fet nosaltres ho sabem que escrivim, hi ha qui prem el gallet sense entendre ni un borrall del que fem i hi ha qui ens alça fent tot el contrari, creient que ho entén tot, però creu-me ningú no comprén ningú, i qui vol matar o morir mata i mor igualment amb o sense dedicació.
    Ara l'instint de vida és difícilment perdonable sobretot si busques l'harmonia amb tu i l'entorn, amb el món. Ara he fet una xicoteta entrevista que diu molt de com paeixen les obres dels escriptors, a veure si la publique ara.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Amb aquests auguris, qui vol un premi??

    ResponElimina
  4. Almenys l'èxit li arriba en vida...

    ResponElimina
  5. Amb tota probabilitat aquest és un premi enverinat!

    ResponElimina
  6. Per què no? Potser els morts també tenen vanitat.
    Fita

    ResponElimina
  7. Sempre és bo que la gent vinguin a un sense voler res a canvi

    ResponElimina
  8. Els premis a la dedicació, solen ser un mal averany...

    ResponElimina
  9. Després vindrien les paraules cèlebres "que era una bellíssima persona, compromès amb tot, amic dels seus amics, bon pare i bon marit" ... el seu reeixit premi final.

    Molt bon dia!
    Bessets :)

    ResponElimina