Al terra de la cuina, de sobines i moribund es dessagna poc a poc. La seua dona ha decidit canviar-li les línies de la mà amb dues punyalades per infidel. El tub fluorescent del sostre ha començat a parpellejar, que estrany —pensa—, si fa molt poc que li he canviat l'encebador.
Quiromància inversa?
ResponEliminaVols dir que no és el seu cervell el que comença a pampalluguejar?
ResponEliminaQue bèstia! (La dona, no pas tu)
ResponEliminaHi ha qui veu una llum al final del túnel, i hi ha qui veu una llum que s'apaga
ResponEliminaI aquest va ser el seu últim pensament! haha
ResponEliminaSempre està be fixar-te en els petits detalls encara que sigui a últim hora
ResponEliminaM'ha agradat, fixa't, és una crítica a la medicina tot i que no ho semble, agafar la carxofa per les fulles, atacar el símptoma en comptes de la malatia, és com quan tenim càncer i ens guareixen els dolors o tenim febre i ens lleven la temperatura, la malaltia segueix, en aquest cas guarir les línies de la mà, el cert és que en aquest cas ha solucionat el problema el mateix símptoma. He, he, he...
ResponEliminaVicent
Fins i tot, el fluorescent s'ha espantat en veure la macabra escena...O potser és l'esperit, que es queixa...
ResponEliminaQue no pateixi...amb pocs moments ja no perpellejarà ni ell
ResponEliminaI quan tot sigui foscor pensarà que s'ha fos el flourescent, pobre!
ResponEliminaEn aquests moments no li va passar tota la vida per davant,
ResponEliminaels records de la seva infidelitat van ser intermitents.
Té un puntet de macabre. :)
Aferradetes!
Ja s'espavilarà la dona a buscar qui li canviï l'encebador
ResponEliminaSempre he pensat que el parpalleig dels florescents porten mala estrugança. I més si l'encebador és nou!
ResponElimina