dijous, 12 de juny del 2014

Hipocondriac

Així que s'assabentà de l'existència de la hipocondria, pensà que amb tota probabilitat ell n'era un dels afectats. 

17 comentaris:

  1. I aquest cop, a més a més, no s'equivocava!!!

    Genisl, com sempre, Jp!

    ResponElimina
  2. Hahahaha si es que hi ha coses que es millor no saber...

    ResponElimina
  3. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

    ResponElimina
  4. Al cap i a la fi, tothom té el que té, ho sàpiga o no...

    ResponElimina
  5. Reverències, mestre! :)
    Vaig a prendre'm la temperatura, que em sembla que…

    ResponElimina
  6. La hipocondria es cura amb unes cullerades de xarop d'optimisme.

    Fita

    ResponElimina
  7. El millor per a evitar la hipocondria és el desig, imaginem-nos un món on hi haguera molt homens i dones desitjosos, seria un millor món, tot i jo no ser un idealista.

    Vicent

    ResponElimina
  8. Va, manies que té. Un pic i una pala i veuràs com tot es cura

    ResponElimina
  9. calla calla que em sembla que jo també l'he agafat :S

    ResponElimina
  10. D'alguna cosa hem de morir no???

    ResponElimina
  11. Totes les malalties per a ell, un abraç

    ResponElimina
  12. Quins són els símptomes???
    ... qui sap si jo també en pateixo!

    ResponElimina
  13. Caram, quines obsessions, tan poc agradables...Si descobreix la salut, potser també pensarà que és algun dels afectats...

    ResponElimina