diumenge, 29 de juny del 2014

Paràsit

Van ser les bones companyies les qui ferem d'ell un mal home, la temptació era irresistible.

10 comentaris:

  1. I és que hi ha bons que maten callant i val més fer-se roí per tal de defensar-se'n.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Això de bons i dolents és tan relatiu… oi?

    ResponElimina
  3. La bondat de l'amor a un mateix ;-D

    Petons de diumenge.

    ResponElimina
  4. Aix... En quins dubtes em deixes, no tens compassió... Ara no sé quina mena de companyies em convenen...

    :D

    ResponElimina
  5. Aquí sí que hi ha una tercera via: que les bones companyies diürnes esdevinguin males companyies nocturnes. Amb possibilitats de reversibilitat.
    Fita

    ResponElimina
  6. Es devia avorrir i volia marxeta...

    ResponElimina
  7. Sempre es cataloguen de bons aquells qui més mal poden arribar a fer.

    ResponElimina
  8. Pobrets, és que sempre és culpa dels altres

    ResponElimina
  9. Els llibres són "bones companyies", però no et fan pas mal home. Aquest paràsit ja era dolent d'entrada.

    ResponElimina
  10. Si tots eren bons, bé hi havia d'haver algú que exercís el rol de mala peça, no?

    ResponElimina