I és que hi ha bons que maten callant i val més fer-se roí per tal de defensar-se'n.Vicent
Això de bons i dolents és tan relatiu… oi?
La bondat de l'amor a un mateix ;-DPetons de diumenge.
Aix... En quins dubtes em deixes, no tens compassió... Ara no sé quina mena de companyies em convenen...:D
Aquí sí que hi ha una tercera via: que les bones companyies diürnes esdevinguin males companyies nocturnes. Amb possibilitats de reversibilitat.Fita
Es devia avorrir i volia marxeta...
Sempre es cataloguen de bons aquells qui més mal poden arribar a fer.
Pobrets, és que sempre és culpa dels altres
Els llibres són "bones companyies", però no et fan pas mal home. Aquest paràsit ja era dolent d'entrada.
Si tots eren bons, bé hi havia d'haver algú que exercís el rol de mala peça, no?
I és que hi ha bons que maten callant i val més fer-se roí per tal de defensar-se'n.
ResponEliminaVicent
Això de bons i dolents és tan relatiu… oi?
ResponEliminaLa bondat de l'amor a un mateix ;-D
ResponEliminaPetons de diumenge.
Aix... En quins dubtes em deixes, no tens compassió... Ara no sé quina mena de companyies em convenen...
ResponElimina:D
Aquí sí que hi ha una tercera via: que les bones companyies diürnes esdevinguin males companyies nocturnes. Amb possibilitats de reversibilitat.
ResponEliminaFita
Es devia avorrir i volia marxeta...
ResponEliminaSempre es cataloguen de bons aquells qui més mal poden arribar a fer.
ResponEliminaPobrets, és que sempre és culpa dels altres
ResponEliminaEls llibres són "bones companyies", però no et fan pas mal home. Aquest paràsit ja era dolent d'entrada.
ResponEliminaSi tots eren bons, bé hi havia d'haver algú que exercís el rol de mala peça, no?
ResponElimina