Veient com se li apropava aquella noia amb minifaldilla a la porta de la discoteca, començà a rumiar quina seria la millor manera de entrar-li. Però de sobte se li'n van aclarir tots els dubtes; —disculpe senyor, ha vingut a arreplegar la seua filla?
A aquestes alçades de la història de la humanitat sembla que ja està tot inventat. Hi ha tantes coses fetes per la mà de l'home que seria pràcticament impossible fer-ne una llista sense oblidar-nos-en de la majoria. Tot i això, de tant en tant trobem a faltar alguna cosa que ens vindria molt bé tenir i que a hores d'ara a ningú se li ha acudit inventar.
Hui, sense anar més lluny, m'hauria evitat tres situacions molestes si algú s'haguera pres la molèstia d'inventar açò que us vaig a explicar —per ordre d'aparició del problema—:
Detector de presència de veí tafaner. Necessari per a poder eixir al llavador a engegar la llavadora sense haver de explicar a ningú per què no has pogut anar-te'n de vacances, al mateix temps que et conten com de bé s'ho han passat en el viatge que han fet.
Menjar amb baix contingut en fibra per a coloms. Hi ha amants de la natura que se senten amb l'obligació de donar de menjar als coloms, això provoca que hi haja coloms on no haurien d'haver-hi, que al seu torn fa que hages de tornar a casa a canviar-te de camisa perquè un colom, espantat al teu pas, s'haja anat per la pota avall.
Granotes especials per a cambrers. Molt útils per a evitar que un cambrer, que t'està fent la comanda amb mig faldó de la camisa fora, et lleve la poca gana que tenies a causa de les situacions anteriors.
Si algú vol desenvolupar aquests invents, li'n cedisc tots els drets.
Al vidre de la finestra del quiosquet es reflectia nítidament aquell somriure desdentat comprovant els resultats. Es confirmava la bona ratxa, la sort havia tornat. Per segona vegada en una setmana, li tornaven els diners del cupó de l'ONCE.
Fora de carta:
Hui, aquest blog fa el seu primer aniversari. No he organitzat cap festa, perquè, malgrat que en tinc dret segons els d'Ikea, tinc espatllat l'ànim i m'han dit al servei tècnic que hui vindrien a arreglar-lo, i els estic esperant. Però vull agrair-vos a tots el que us hàgeu passat per ací al llarg d'aquest any, sou els veritables culpables d'aquest aniversari.
Aquell dia, mentre escampava els cartrons com feia cada nit, pensà que en el fons, el banc era molt considerat amb ell —no en va n'havia sigut client preferencial—; li havia llevat la casa, però li deixava dormir al costat del caixer.
L'empresa on treballava havia plegat. En acabar el mes de vacances, no havien tornat a obrir-ne les portes. Tanmateix se sentia realment bé i molt il·lusionat, era el primer setembre en vint-i-cinc anys, en què no patiria la temuda síndrome post-vacacional.
Hui que celebrem el 87è aniversari del naixement del poeta de l'Horta Vicent Andrés Estellés i precisament ara, que l'Encara estem així? complirà un any els propers dies, vull rendir-li un xicotet homenatge, recordant un dels seus poemes, un dels que més m'agraden, amb l'ajuda, clar, d'Ovidi Montllor que també se'n va anar massa prompte.
Els amants No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
