tot un detall no tancar el caixer a cal i canto!:)
Brutal!!
bestial, sinònim de brutal.La veritat què després de llegir-ho m'he quedat glaçada, una imatge crua i contundent ja que forma part de la trista actualitat.Boníssim
Aquest deu ser el del post anterior, al cap d'uns mesos, aquell que estava content d'haver perdut la feina.Aquests micro-relats realistes et queden súper bé :-)
Uf, això passa d'optimisme a ser una mica agredolç... el somriure de l'altre dia s'està trencant...
"De nit li engegaven la calefacció al caixer, no era qüestió que el primer client del banc passés a ser mòmia pel seu afany lucratiu excessiu."Excel·lent, com sempre.
Úñtimamant estàs d'un humor negres que fa por! :)
estàs prou optimista no?
I sempre s'ha d'estar agraït i fer-los ho la reverència. Hi ha qui sempre té la paella pel mànec.
Carai! cada vegada afinés més....felicitats càustic però cert....
lolita lagarto. Dona, és que és un client preferencial.Alyebard. Gràcies per la teua anàlisi.Quadern de mots. La meua dona diu el mateix, però a ella no li agrada que escriga aquestes coses.Assumpta. El del post anterior ho té pitjor, perquè el seu banc té els caixers al carrer.XeXu. Crec que hauré de canviar la temàtica dels microcontes.cantireta. A tant no arribaven, com que el caixer estava calentet, li van dir que amb això ja en tenia prou.Carme. Humor? Quin humor?Maria. Sí, però promet canviar.maijo. I això que ara no donen ni calendaris.Elfreelang. Potser després d'escriure açò me'n foten a dormir al carrer.
tot un detall no tancar el caixer a cal i canto!:)
ResponEliminaBrutal!!
ResponEliminabestial, sinònim de brutal.
ResponEliminaLa veritat què després de llegir-ho m'he quedat glaçada, una imatge crua i contundent ja que forma part de la trista actualitat.Boníssim
Aquest deu ser el del post anterior, al cap d'uns mesos, aquell que estava content d'haver perdut la feina.
ResponEliminaAquests micro-relats realistes et queden súper bé :-)
Uf, això passa d'optimisme a ser una mica agredolç... el somriure de l'altre dia s'està trencant...
ResponElimina"De nit li engegaven la calefacció al caixer, no era qüestió que el primer client del banc passés a ser mòmia pel seu afany lucratiu excessiu."
ResponEliminaExcel·lent, com sempre.
Úñtimamant estàs d'un humor negres que fa por! :)
ResponEliminaestàs prou optimista no?
ResponEliminaI sempre s'ha d'estar agraït i fer-los ho la reverència. Hi ha qui sempre té la paella pel mànec.
ResponEliminaCarai! cada vegada afinés més....felicitats càustic però cert....
ResponEliminalolita lagarto. Dona, és que és un client preferencial.
ResponEliminaAlyebard. Gràcies per la teua anàlisi.
Quadern de mots. La meua dona diu el mateix, però a ella no li agrada que escriga aquestes coses.
Assumpta. El del post anterior ho té pitjor, perquè el seu banc té els caixers al carrer.
XeXu. Crec que hauré de canviar la temàtica dels microcontes.
cantireta. A tant no arribaven, com que el caixer estava calentet, li van dir que amb això ja en tenia prou.
Carme. Humor? Quin humor?
Maria. Sí, però promet canviar.
maijo. I això que ara no donen ni calendaris.
Elfreelang. Potser després d'escriure açò me'n foten a dormir al carrer.