dissabte, 17 de setembre de 2011

Tant de bo. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.


Era diumenge i volia començar la sembra a sendemà. Havíem tingut uns dies de fortes pluges i no la podíem ajornar més. Li vaig demanar que m'acompanyés, havia estat uns dies refredat i no em trobava amb massa forces per a carregar a soles els sacs de llavors al carro. Al poble, ell va veure aquell maleït cartell. Tant de bo no hagués plogut tant. Tant de bo no m'hagués refredat. Aviat en farà cinc anys. Un pare no deuria sobreviure a un fill.

18 comentaris:

  1. Ostres, molt ben escrit, però colpidor! Et deixa amb mal cos. El típic sentiment de culpa per coses amb les quals no hi tenim res a veure, però sempre trobem aquell gir que ens fa ser responsables. Ben expressat.

    ResponElimina
  2. Doncs, sí, la pluja ha jugat una mala passada. Excel•lent relat.

    ResponElimina
  3. Caram Jotapé, molt, molt bo... i molt trist. A més, "lo bueno, si breve, dos veces bueno".


    (Això, Gracián ho va inventar per riure's de mi, que sempre m'enrotllo tant i que faig posts llarguíssims i comentaris que no s'acaben mai... era una crítica que em feia...)

    ResponElimina
  4. Boníssim Jp!

    Tant ben explicar en poques paraules!

    Et felicito! Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  5. Ostres, realment colpidor. Expresses perfectament la desesperació del pobre pare. Molt bon relat.

    ResponElimina
  6. Una història colpidora i ben real que, per desgràcia, es repeteix moltes vegades cada dia en molts llocs d'aquest món.

    ResponElimina
  7. Tendre i humà. Sí, els pares no han de sobreviure els fills, la resta de la seva vida els pesa com una llosa.
    Magnífic.

    ResponElimina
  8. Oh! Déu ni do! Breu però clar i concís... Amb poques paraules deixes molt clar el que vols dir, no hi ha dubte. I sí, com han dit per aquí a dalt, és colpidor...

    ResponElimina
  9. Sí senyor, colpidor. El "fatum" al rerefons de la pluja. I el reclam de la mà de l'Oncle.

    ResponElimina
  10. Condensat i el·líptic un relat colpidor i rodó!

    ResponElimina
  11. Punyent com un sentiment de culpa arrossegada.

    ResponElimina
  12. Sobreviure a un fill. Insoportable.

    ResponElimina
  13. Bon relat, un sentiment de amargor explicat en poques paraules.

    ResponElimina
  14. Com la dita, d'aquelles pluges....

    ResponElimina
  15. Impressionant com transmet tants sentiments tan breument i sense abusar d'adjectius. Una història que corprèn.

    ResponElimina
  16. Ufff. Com han dit per aquí dalt, et deixa amb mal al cos...

    ResponElimina
  17. Més d'un pare ho ha pensat des de l'inici dels temps.

    ResponElimina