Dimecres de matí, mentre esmorzava, li va canviar la cara dues vegades, primer, en sentir per la radio aquell número que coneixia tant, i després, en recordar-se de que els dimarts i tretze mai no comprava el cupó.
N. de l'a. - Aquesta vegada la idea l'he trobada en l'apunt Triskaideisfòbia de l'Alyebard a WAW, TINC UN BLOG.
Estàs molt fi, avui eh? je, je, je... ja li està bé per tenir coses tan rares com aquesta... vaja, quina parauleta no?
ResponEliminaPobre!! Per un cop a la vida que no hagués estat supersticiós! "Sorpresas que da la vida, ay Dios...!"
ResponEliminaPerò JOTAPÉ!!! Què et passa fill meu!! :-))
ResponEliminaEt veig escrivint un llibre de micro-relats-de-mala-sort-a-la-vida!
Mira el Barça, pobre, dimarts 13 i li claven un gol al segon 30 i un altre al minut 92... aisss
:)
ResponEliminaSi ja ho deia jo, que el tretze és un número ben maco, no s'ha d'esquivar!
ResponElimina