Tot just havien deixat la platja. La pudor de suor i gasolina, l'onatge i l'esgotament eren tan forts que van començar a vomitar. Potser la terra de la bona sort era més inabastable del que els van dir.
I tot sense comptar l'infern que probablement els espera si tenen la sort d'arribar vius a la terra de la bona sort... Terriblement real, amb les paraules justes. salut!
D'acord, però qui som nosaltres per jutjar l'infern que deixen darrere..? Jo, al menys, no el conec, i per tant no puc saber si justifica o no l'aventura -poc recomanable, ja ho sé- que emprenen.
El que troben aquí és una merda, sí. Però... què han deixat enrere?
Tan és si arriben per mar, terra o per aire, a mi em fa sentir dolor i buidor només de pensar com s’ha de trobar algú per abandonar-ho TOT, per buscar una vida o alguna cosa millor.
M’esgarrifo de pensar com em sentiria jo al seu lloc, i la veritat es que se m’humitegen els ulls cada vegada que veig aquestes imatges.
La sensació al arribar ja es prou esgarrifosa, però la que els espera després no ho serà molt menys... així i tot estic amb l'Òscar, serà pitjor de la que deixen darrere?
Estem d'acord en que el viatge deu ser molt dur i potser més dur siga la vida en un país estrany, de què no coneixes res, sense una forma de subsistència assegurada i malauradament i freqüent amb el rebuig dels que hi viuen. També estem d'acord en que el que deixen és molt pitjor. Però jo, el focus volia posar-lo en les màfies que s'aprofiten d'aquesta pobra gent i ho fan ocultant el que se'ls ve al damunt, fins i tot la mort en molts casos.
Quina pena que m'has fet venir! :( pobres!
ResponEliminagairebé tot es basa en la publicitat enganyosa...
ResponEliminaben escrit!
salut!
Malauradament, deixen casa seva enganyats. Si sabessin la veritat, no en marxarien.
ResponEliminaI tot sense comptar l'infern que probablement els espera si tenen la sort d'arribar vius a la terra de la bona sort... Terriblement real, amb les paraules justes. salut!
ResponEliminaHa de ser tan horrible, que esgarrifa de pensar-ho.
ResponEliminaD'acord, però qui som nosaltres per jutjar l'infern que deixen darrere..? Jo, al menys, no el conec, i per tant no puc saber si justifica o no l'aventura -poc recomanable, ja ho sé- que emprenen.
ResponEliminaEl que troben aquí és una merda, sí. Però... què han deixat enrere?
Tan és si arriben per mar, terra o per aire, a mi em fa sentir dolor i buidor només de pensar com s’ha de trobar algú per abandonar-ho TOT, per buscar una vida o alguna cosa millor.
ResponEliminaM’esgarrifo de pensar com em sentiria jo al seu lloc, i la veritat es que se m’humitegen els ulls cada vegada que veig aquestes imatges.
I aquesta primera vomitada només és la primera de les amargues passes que la majoria d'ells faran per les terres del suposat paradís...
ResponEliminaTots els que arriben en platges forasteres només en coneixen la sorra.
ResponEliminaMolt concís, i alhora entenedor.
M'agrada el títol que has triat, quans enganys poden aquestes persones vomitar! Real i trist. Besets
ResponEliminaSegurament l’inici d’un calvari però ... pitjor que el calvari que deixen enrere?
ResponEliminaLa sensació al arribar ja es prou esgarrifosa, però la que els espera després no ho serà molt menys... així i tot estic amb l'Òscar, serà pitjor de la que deixen darrere?
ResponEliminaUf! crua realitat vestida amb coloraines ....aquí no es troben res del que somiaven més aviat un malson
ResponEliminaDeu ser molt dur passar tot un infern per arribar fins aquí perquè després et caigui l'ànima als peus al veure que res era tal com els havien promès.
ResponEliminaGràcies per comentar.
ResponEliminaEstem d'acord en que el viatge deu ser molt dur i potser més dur siga la vida en un país estrany, de què no coneixes res, sense una forma de subsistència assegurada i malauradament i freqüent amb el rebuig dels que hi viuen. També estem d'acord en que el que deixen és molt pitjor. Però jo, el focus volia posar-lo en les màfies que s'aprofiten d'aquesta pobra gent i ho fan ocultant el que se'ls ve al damunt, fins i tot la mort en molts casos.