diumenge, 4 de setembre del 2011

No hi havia a València dos amants...

Hui que celebrem el 87è aniversari del naixement del poeta de l'Horta Vicent Andrés Estellés i precisament ara, que l'Encara estem així? complirà un any els propers dies, vull rendir-li un xicotet homenatge, recordant un dels seus poemes, un dels que més m'agraden, amb l'ajuda, clar, d'Ovidi Montllor que també se'n va anar massa prompte.


Els amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

9 comentaris:

  1. Els amants d'Estellés i l'Ovidi! Inoblidables!

    ResponElimina
  2. Més que xicotet homenatge jo li diria entranyable homenatge, Estellés-Ovidi, Ovidi-Estellés.
    Bonic poema.

    ResponElimina
  3. Anava a dir-te el mateix que ha escrit Quadern de mots. Quina compenetració poètica!

    ResponElimina
  4. Aquesta gent porta ja massa temps fent vacances...quina sort, no obstant tenir-los tan a prop, tan presents, tan ací... per tal de no oblidar certes coses!

    ResponElimina
  5. Els grans cantants i els grans poetes sempre fan bona parella! d'una sola tacada reivindiquem i festegem la feina de tots dos!

    ResponElimina
  6. No coneixia aquest autor, però m'ha encantat el poema que has triat. Me l'apunto.

    ResponElimina
  7. Jo he penjat una adaptació del poema en el meu bloc, per a una persona molt especial.
    És un gran poema, i ell sempre serà un gran poeta.
    Gràcies!

    ResponElimina
  8. Arreglat. Ahir vam tenir problemes amb la línia, que ens fa la guitza, i ho vaig deixar penjat. Avui no em reconeixia ni jo, al meu bloc...!
    Gràcies! :-*

    ResponElimina
  9. Ovidi i Estellés els duc al mòvil i no hi ha dia que no escolte els amants.

    "No hi havia a València dos amants com nosaltres..." :)

    ResponElimina