dimarts, 6 de setembre de 2011

Benefici col·lateral

L'empresa on treballava havia plegat. En acabar el mes de vacances, no havien tornat a obrir-ne les portes. Tanmateix se sentia realment bé i molt il·lusionat, era el primer setembre en vint-i-cinc anys, en què no patiria la temuda síndrome post-vacacional.

12 comentaris:

  1. :) Totes les coses tenen algun cantó bo!
    je, je, je...

    Un text molt encertat pels temps que corren.

    ResponElimina
  2. Qui no es conforma és perquè no vol...

    ResponElimina
  3. Doncs mira, de vegades (tot i que no sempre) els canvis "forçats", acaben resultant positius. Ara, haurà d'emprendre una nova empresa!

    ResponElimina
  4. Si això no és optimisme, collons, és que ja no sé què ho pot ser!

    ResponElimina
  5. Ni aguantar a segons quins companys de feina!

    ResponElimina
  6. Coses com aquestes no són la fi del món. A no ser que hagis estirat més el braç que la màniga i estiguis endeutat fins al coll. Per mi no seria gens traumàtic. Renovar-se o morir.

    ResponElimina
  7. A Tàrrega n'hi ha uns quants que han hagut d'allargar les vacances "sine die". Optimisme i pit fora!

    ResponElimina
  8. doncs a disfrutar el setembre i després ja en parlarem!

    ResponElimina
  9. Bona injecció d'optimisme, si senyor!!!

    ResponElimina
  10. Doncs a mi m'ha vingut un calfred... Com es pot ser tan inconscient?? Ai, pobre!! Això no és ser positiu és... Bé, millor que s'ho prengui bé, ja s'ho trobarà d'aquí uns mesos... pobre...

    ResponElimina
  11. Carme. Tens raó, només s'ha de trobar, però de vegades és molt difícil.

    Elfreelang. Això mateix dic jo.

    fanal blau. Només necessita el coratge per a fer-ho.

    XeXu. Optimisme de la botella quasi plena.

    Alyebard. Tot són avantatges.

    Noa. Aquest home està a dos mesos de estar endeutat fins al coll.

    cantireta. Alguna cosa més que optimisme i pit fora els caldrà.

    Maria. I tant, jo sóc grup 0 positiu.

    Peròquèdius. Parlar-ne al octubre? Jo ho deixaria per al gener.

    Kupyni Kivulgui. Sí senyor, a prova de tot.

    Assumpta. Tu has vist el personatge tal com jo volia que el véreu, no com a un optimista sinó com a qui li fa tanta por la síndrome post-vacacional que no veu les conseqüències realment greus de quedar-se sense feina.

    ResponElimina