dilluns, 12 de setembre del 2011

Senyor? Qui, jo?

Veient com se li apropava aquella noia amb minifaldilla a la porta de la discoteca, començà a rumiar quina seria la millor manera de entrar-li. Però de sobte se li'n van aclarir tots els dubtes; —disculpe senyor, ha vingut a arreplegar la seua filla?

N. de l'a. - Abans que em denuncien a l'SGAE he de dir que aquest microconte ha estat inspirat en el post de l'òscar soci a la força a the lost art of keeping a secret.
Escrit per jpmerch a 18:05
Etiquetes:

13 comentaris:

  1. òscar12 de set. 2011, 18:51:00

    Jajajajajajajajajaja

    Encara hauré d'agraïr els repartidors de flyers la total ignorància amb la que m'han obsequiat aquest estiu :)

    Tot i així, si jo sóc el senyor en qüestió, de fotre-li el dit a l'ull no se'n salva la noia de la minifaldilla. Segur.

    ResponElimina
  2. Sergi12 de set. 2011, 19:06:00

    Ui ui ui, que aquí començo a veure gent amb crisi d'edat... aquest club va agafant membres per moments...

    ResponElimina
  3. òscar12 de set. 2011, 19:37:00

    I a més a citat l'SGAE, Xexu: una de les nostres institucions predilectes.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas12 de set. 2011, 20:45:00

    je, je, je... mira que jo ahir li vaig dir senyor a un company blocaire, però era de bona fe i no em va posar el dit a l'ull ni res... s'ho va prendre bé. Clar que jo li deia amb tot el carinyo.

    Com sou de susceptibles, eh?

    ResponElimina
  5. Assumpta12 de set. 2011, 21:39:00

    Hehehe esteu fatal!! :-PP

    Feu cas a la CARME!! ;-)

    ResponElimina
  6. Assumpta12 de set. 2011, 21:50:00

    Ostres, JP!! he tornat a fer-ho malament, que és amb una sola "P"...

    Així...

    Hehehe esteu fatal!! :-P

    ;-))

    ResponElimina
  7. Maijo Ginovart 12 de set. 2011, 21:53:00

    :D
    Molt bo! Ja ho havia notat, que t'havia inspirat l'òscar.

    ResponElimina
  8. maria12 de set. 2011, 22:27:00

    Llegint el post de l'Òscar ara ho he entés tot... m'encanta! sou boníssims!

    ResponElimina
  9. lolita lagarto12 de set. 2011, 22:56:00

    encara sort que no li van demanar si era la seva neta..:)

    ResponElimina
  10. cantireta13 de set. 2011, 9:54:00

    Molt bo, i excel·lent rèplica!!
    No, no he trobat el comentari, però tu sempre et pots deixar caure per ca la cantireta, farem sopar i allargarem la conversa fins a la matinada amb bon vi i rialles! Una abraçada de mida "discotequil"!!

    ResponElimina
  11. Joan13 de set. 2011, 9:54:00

    Sí, i sense mencionar el detall de la mini i la ullada descarada a les cames. Vell verd...

    ResponElimina
  12. Alyebard13 de set. 2011, 12:22:00

    El primer cop que et diuen senyor et cau fatal, el segon ho superes amb un parell de whiskys, el tercer li tires els trastos a la de la minifaldilla.

    ResponElimina
  13. Elfreelang13 de set. 2011, 20:23:00

    jajajaja què bo!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)