dimecres, 14 de setembre de 2011

Cant d'albaes per a N.


Amb sa maneta preciosa,
la nena agafa el ditot.
Ell la bressola amb tendresa,
ella li ha furtat el cor.


Després de tot un seguit d'apunts, diguem-ne, no massa optimistes, he volgut fer aquest cant d'aficionat, dedicat a en XeXu, que ahir ens va fer veure que un dimarts i tretze no té per què ser roí.


He canviat el to perquè l'ocasió ho exigia, però tornaré.

7 comentaris:

  1. Moltes gràcies!! Ostres, amb el teu permís enllaçaré aquest post en el meu (quan arribi a casa). Que maco t'ha quedat... t'asseguro que el dia d'ahir no va ser gens dolent, què hi fa que sigui dimarts 13 si neix una criatureta tan preciosa i tan especial?

    ResponElimina
  2. Uaaaaaaau!! Què maco!! :-DD
    Mira que jo no hi tinc res a veure i gairebé m'ha emocionat!!

    Ai, Jotapé, què detallista!! :-)

    ResponElimina
  3. Tot un detall, per un dia que diuen funest, però en el cas del XeXu, altament productiu en hormones de la felicitat! Molt bo!

    ResponElimina
  4. oh! què bonic!! Li acabe de dir a Xexu que m'havia posat la pell de gallina! Tu també ho has aconseguit, o esteu vosaltres molt encertats o jo estic massa susceptible!

    ResponElimina
  5. Molt bo! Ja et convenia el canvi de punt de vista!

    ResponElimina
  6. Ja ho deia jo! Dmts 13 ès un dia ùnic com qualsevol altre! I més per en XeXu!
    ...criatureta tan preciosa... se li cau la baba...
    ;-)

    ResponElimina
  7. Que maco t'ha quedat!! Si és que els nens petits ens fan treure la part més tendre a tots, i aquest to és la mar de maco, què carai! ;P

    ResponElimina