dimecres, 7 de desembre de 2011

Un home discret

Era un veí extremadament discret. Tan és així, que no ens assabentarem de que vivia fins que va morir.

10 comentaris:

  1. Una vida molt trista, però una vida per descobrir. Llàstima que sigui tard.

    ResponElimina
  2. JOTAPÉ, Aquests posts teus són boníssims!! Tens moltíssim enginy!! :-))

    ResponElimina
  3. com a mínim es una persona que no fa nosa, això està bé

    ResponElimina
  4. clap, clap, clap! et superes dia a dia!

    ResponElimina
  5. Genuflexió i besada de mans, mestre!

    ResponElimina
  6. Mira, almenys l'estadística el comptava...

    ResponElimina
  7. Tampoc demano a la meva veïna de dalt que sigui tan discreta com si no existís, però si es tragués els talons per caminar per casa, jo li ho agraïria. Tinc un concert de claqué diari, gratuït i no desitjat!

    ResponElimina
  8. xD si ja ho pensava jo que tanta discressió no és bona... és com aquell que és tan prim tan prim que al final ha de passar dues vegades perquè el vegin! m'ha recordat aquest acudit, ves... xD

    ResponElimina
  9. Et superes, et superes, jo també t'aplaudeixo!

    ResponElimina
  10. XeXu. De vegades sent curiositat per persones anònimes que veig habitualment pel carrer, però que no en sé res d'elles.

    Assumpta, Alyebard, cantireta i Carme. Sou molt amables, no diré que no m'agrada el que dieu, però m'ho prendré com a un cumplit.

    pons007. No fer nosa és una qualitat molt preuada i cada vegada més rara.

    Joan. Crec que ni això.

    Yáiza. T'entenc perfectament, això que expliques ho he viscut i sé que emprenya molt.

    Anna Griera. Jo no sóc molt prim, però sí que m'he tornat una mica invisible.

    ResponElimina