dimecres, 28 de desembre de 2011

La queixa

La més lletja es queixava i amb tota la raó, al meu parer d'haver de ballar sempre amb el més pringat.

8 comentaris:

  1. Que no es queixin tant, que fan molt bona parella.

    ResponElimina
  2. Mai estem contents amb el que ens toca. Ni ballant.

    ResponElimina
  3. Es quedaven enganxats pels queixals, després, si es mossegaven? ;D

    ResponElimina
  4. Full de reclamacions, si us plau.

    ResponElimina
  5. Un bon rock'n roll donarà la distància demanada, i amb una mica de sort, un cop al punt més dèbil...

    ResponElimina
  6. Déu els cria i… llei universal. Tot i que els diners canvien nostra percepció de les disposicions legals. I si no que li ho pregunten a les xicotes de l'Ecclestone o del Carlos Fabra, o al marit de la Duquesa de Alba.

    ResponElimina
  7. Drama al quadrat. Si és que...

    ResponElimina
  8. La més lletja era una ballarina excel·lent... pobre noia, mai ningú li va donar l'oportunitat de demostrar-ho...

    ResponElimina