dijous, 22 de desembre de 2011

Protecció per desocupació

La política social d'aquell país era envejable. Tot aturat gaudia de protecció econòmica de per vida, però com que la quantia d'aquesta era molt xicoteta i no donava ni per a menjar, el beneficiari moria de fam en menys de tres mesos. Havien inventat el subsidi vitalici sostenible.

8 comentaris:

  1. Tu segueix donant idees, que acabarem tots escaldats...

    ResponElimina
  2. Humor negre... que, a vegades, és el més intel·ligent dels humors... i el més trist... ufff

    ResponElimina
  3. Sempre podien dir, esclar, que eren el govern que més s'havia preocupat per donar assistència als qui més ho necessitaven...

    ResponElimina
  4. Bon Nadal!!! (avui dos comentaris :D)

    ResponElimina
  5. Ai, com si a aquella colla els calguessin idees per a escaldar-nos...

    ResponElimina
  6. Mare meva, quines idees! Avui m'has fet agafar calfreds!

    ResponElimina
  7. I no en feien galetes, com a la pel·lícula?

    ResponElimina