Quan la seua dona l'abandonà, pensà que aquell era el pitjor moment de la seua vida, però s'equivocava, encara no s'havia adonat de que tota la roba estava per planxar.
veig que planxar t'encanta! :) jo tinc la sort de no vestir res que s'hagi de planxar. exceptuant dues camises comptades. jo el que més odio és rentar la roba a mà. quina mandraaa!
I els plats per fregar... aquesta és la pitjor sensació que tinc cada cop que m'aboco a una pica plena a vessar...
ResponEliminaPerò... la roba no va a l'armari neta i planxada sola??? ;p
"HOMESSSSS!!!" (Perdoneu, però algú ho havia de dir!)
ResponEliminaEncara no ha vist les borles de pelussa que hi ha rere les portes i a les cantonades, oi?
ResponEliminaOstres, ostres,ostres!!!!
ResponEliminaHahahahaha nooooooooo!!! :-D
ResponEliminaJo tinc un munt de roba per planxar... crec que m'abandonaré a mi mateixa!! :-P
Hmmmm... hmmmm... ... hahahahaha!!
ResponEliminaUi sí el pitjor de tot és passar una vesprada planxant la roba!!
ResponEliminaveig que planxar t'encanta! :) jo tinc la sort de no vestir res que s'hagi de planxar. exceptuant dues camises comptades. jo el que més odio és rentar la roba a mà. quina mandraaa!
ResponEliminaLes feines domèstiques s'han de relativitzar. És un consell.
ResponEliminaEl pitjor de tot és que el clixé de fa cinquanta anys encara sembla ben vigent...
ResponEliminaI que a més només donin propaganda a la tele mentre planxes :D
ResponElimina