divendres, 16 de desembre de 2011

Un home baralladís

—L'any que ve no pense anar-hi. —Pensava mentre tornava a casa.
El dinar nadalenc de l'empresa havia acabat com el ball de Torrent. Tots els anys passava el mateix, començava bé i a mesura de que l'alcohol anava fent la seua feina, les veritats començaven a aflorar i la cosa s'anava torçant fins a acabar en una bona baralla. Sempre s'hi veia implicat, però mai no reconeixia que una gran part de la culpa n'era seua, més que res perquè l'únic assistent a aquest dinar anual era ell.

11 comentaris:

  1. he, he, he, he, he... es boníssim Jp! així no m'estranya pas que anés sol!

    ResponElimina
  2. Ei! uuuuaaaalaaa! ha quedat el comentari!

    ResponElimina
  3. Inconvenients de ser autònom...

    ResponElimina
  4. Els autònoms ho tenen ben fotut amb tot, fins i tot amb el dinar de nadal!

    ResponElimina
  5. O sigui que es barallava sol pobre! ai la crisi!

    ResponElimina
  6. Com diuen al meu poble: "no em fie de la meitat de la colla", i anaven ell i el fill...

    ResponElimina
  7. I això que ja se sap: un no es baralla si un no vol. Hmm... era així, no?

    ResponElimina
  8. Jp...pren-ho pel cantó bo, "bolinga i emprenyat" també hauries acabat en un dinar de "feina"...
    :)

    ResponElimina
  9. I si envia el subconscient de vagances? Potser llavors viuria d'acord amb la meitat de l'ego...

    ResponElimina
  10. Sempre queda l'opció d'acomiadar-se... però potser més val beure.

    ResponElimina