diumenge, 6 de novembre del 2011

Pla renove

Li havien parlat d'uns d'última tecnologia, que eren molt lleugers, que tenien una gran capacitat, un disseny modern i que eren molt còmodes de manejar. Li havien dit també, que els trobaria a un nou Carrefour que havien obert als afores feia poc. Només li calia aconseguir una moneda de cinquanta cèntims i anar-hi. Per fi podria canviar el vell carro rovellat de rodes espatllades on duia els quatre trastos que la vida no havia aconseguit llevar-li.

15 comentaris:

  1. Uf, quin gir final, és impactant! Però molt ben escrit, m'ha agradat.

    ResponElimina
  2. Genial, Jp!

    Sorprenent i impactant... encara que ben trist.

    Bon diumenge!

    ResponElimina
  3. És un escrit força trist però molt ben traçat. Massa real fins i tot.

    ResponElimina
  4. Quina mala bava que traspua. M'agrada.

    ResponElimina
  5. Un escrit àcid, però que sacseja! I falta que ens fa!
    bon capvespre!

    ResponElimina
  6. Canviar l'andròmina on portes les andròmines. Canviar-ho tot perque res no canvii.
    Un relat fabulós. Em meravella com has condensat una gran història en unes poques ratlles.
    Bravo!

    ResponElimina
  7. Ostres... que trist :-(

    Encara el veuran i se les carregarà, pobret.

    ResponElimina
  8. Què fort el final! impacte total! molt bon microrelat que es mereix un aplaudiment macro!

    ResponElimina
  9. Mentre no li rodin les rodes cap al cantó de l'esquerra, el del consumisme... De fet, un carro sembla una gàbia a l'inrevés, oi?

    ResponElimina
  10. Ep, que el plan renove és tot un èxit. I sempre podrà demanar un prèstec al banc pels cinquanta cèntims!

    ResponElimina
  11. Crec que el que ens fa sentir una mica malament és que al principi del relat tots hem pensat amb algun electrodomèstic per canviar o algun capritx tecnològic. I al final, el pobre home que no té res i que només vol un carro... que mal repartit el món.

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots per passar i pels immerescuts afalacs. Us assegure que la realitat que m'inspirà aquestes línies era molt més crua. Estava aturat a un semàfor i plovia, vaig veure un indigent que arrossegava amb molta dificultat un carro carregat amb les seues coses. Al carro li passava el que passa quan una roda engarrotada fa que vaja en una direcció distinta a la que tu vols. Vaig pensar com de bé li vendria a aquest home un carro nou.

    ResponElimina