Quan li cridaren del club nàutic per reclamar-li el pagament de la quota, s'excusà dient que se n'havia oblidat, que tenia molt mala memòria, que de fet ni tan sols es recordava del que havia sopat la nit anterior; però mentia, en realitat del que no se'n recordava era de la darrera vegada que va sopar.
:( Vaja...
ResponEliminaOstres tu, que cruel. Avui la claves bé.
ResponEliminaUgh... de vegades la vida és més dura del que sembla i tot. I la gent insisteix en mantenir certes aparences de vegades. El que dius sona exagerat, però hi ha molta gent en ruines intentant fingir que encara tenen quartos!
ResponEliminaI tan real "como la vida misma"
ResponEliminaNo sé que era més trist i per qui, no cobrar o no menjar ;)
Bona nit!
Boníssim, com sempre. Però per l'aparença (almenys física) es devia veure claríssim la mentida, no?!
ResponEliminaa aquest també l'ha afectat la prima de risc
ResponEliminaQue contradictoris que som tots, però alguns més que els altres.
ResponEliminaDe fet, jo sopo cada dia encara... Ara bé, recordar la darrera vegada que vaig poder sortir amb el marit a sopar fora... això sí que no ho recordo :-(
ResponEliminaEps! Mentida! Sí que ho puc recordar! Va ser el 19 de desembre de l'any passat, el dia del meu aniversari!!
EliminaCues de pansa!
ResponElimina