Espectacular impacte econòmic per la celebració del Gran Premi d'Europa de Fòrmula 1 a València, les vendes de taps per a les orelles es disparen al distrit marítim. A veure que diu ara l'oposició.
Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".
EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).
Banyera ferma i ben parada en el temps, en el cristall maragda. Una riba es despren del llac estany, solca el sostre i s'entabana. Solitud del banyador de fons, entremaliat i saltimbanqui, arlequí i hipofosfat pirat. Banyera ferma i ben parada en el temos, en el cristall maragda. Aturem els rellotges, fascinats, enraulits per la bruixola, cavant fonaments d'altri. Quina banyera, la d'en Banyeta, la que des de la mort plàcida i sana ens saluda i del cor en fa la calma!
(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde. la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )
encara podran aprofitar els taps per les orelles si l¡Alonso fa primer i soni l'himne de la nació
ResponEliminaA veure, a veure...
ResponEliminaL´oposició no ha sentit res, per tant no dirà res...ja portava els taps posats!
ResponEliminaSom la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".
ResponEliminaEN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).
Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!
(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )
Gràcies.
a més de taps fa anys que la venda de benes pels ulls s'acreix
ResponElimina