dimarts, 31 de juliol de 2012

De la que em vaig lliurar

Va cridar a la porta i vaig obrir-li-la. Anava descalça i duia un barnús curtet a mig cordar. Més guapa i simpàtica que mai em va dir:

—Que no tindràs una botella de cava fresqueta i unes espelmes per a una veïna necessitada? —El meu sistema circulatori va patir un col·lapse. La sang corria pel meu cos, anat d'un òrgan cap un altre, com pollastre sense cap, mentre el meu cervell no era capaç de posar una mica d'ordre en tota aquella disbauxa sanguínia.

—Queeeè? Espelmes? Però... —No vaig encertar a dir una frase amb tots els seus elements sintàctics adients, abans de que ella afegira:

—És que el meu nuvi i jo, venim ara de la platja i ens abellia prendre un bany relaxant.

Poc a poc, la sang va tornar a distribuir-se equitativament arreu del cos, evitant així un accident cardiovascular de conseqüències impredictibles. Sóc un home afortunat.

8 comentaris:

  1. Si és per això, jo dec de tindre un cor saníssim. En canvi el nuvi, pobret, ha d'estar ben espatlat; però mira, que se joda.

    ResponElimina
  2. Serà guapa, ja m'ho crec, però una mica de barra té, eh? ;)

    ResponElimina
  3. ja dic jo sempre que aquestes coses no passen mai...al final sempre es cruspeix el crostó un altre....

    ResponElimina
  4. ring...ring...ring... disculpa un altre cop, ja que ets tan generós, no tindràs les sals per la banyera, oi?

    Pobrissó meu!!

    Nanit, que descansis be ;)

    ResponElimina
  5. Homeeeee, però és que aquesta senyoreta hauria de preveure els danys col·laterals d'anar-se passejant per l'escala en barnús curtet a mig cordar!!!

    ResponElimina
  6. Era massa bonic per ser veritat. Espero que, en entregar-li l'ampolla i les espelmes li diguessis 'són 20 euros'.

    ResponElimina
  7. heheh, això és molt cruel! Almenys convidar-lo a la festa, no?!

    ResponElimina