dijous, 26 de juliol de 2012

Tot és possible

Aquell home es passà la vida construint ales amb les quals volar. Les feia de tot tipus de materials i de les més diverses formes i grandàries, però sempre obtenia el mateix resultat. Tot just es donava l'impuls final, després de fer una carrera, queia al terra de morros, sense aconseguir volar ni tan sols un parell de metros. Amics i veïns, veient-lo caure bacs una i altra vegada, li deien que ho deixara estar, que ningú mai no havia aconseguit una cosa semblant; però ell els responia que ja ho sabia, però que sempre hi ha una primera vegada.

8 comentaris:

  1. si vols peixos t'has de mullar el cul....i aquest paio ho tenia molt ben après.
    Per cert...ho va aconseguir?

    ResponElimina
  2. S'ha de tenir molta constància... però tanta? :)

    ResponElimina
  3. Hauria de prendre exemple d'Ícar, que ho va acabar aconseguint, però igualment va acabar malament.

    ResponElimina
  4. Això es creure en els propis projectes, je,je....

    No com alguns que quan les coses pinten malament, no dubten a canviar el color de la camisa.

    ResponElimina
  5. M'agrada aquest mite modern d'Ícar. Doncs tot i ser molt còmic, trobo que aquest home és un exemple de constància i disciplina, esforç i il·lusió, que potser no arribarà a volar mai però segur que arribarà lluny ;)

    ResponElimina
  6. Constància, perseverança, fe (en un mateix), il · lusió, una gran dosi de paciència ...
    Hi ha gent que aquestes paraules li sonen a xinès!

    Bon dia Jp!

    ResponElimina
  7. Un tonto motivat és molt perillós.

    ResponElimina
  8. si ens llevem ben d'hora ben d'hora som imparables au vinga a volar sempre hi haurà la primera volada!

    ResponElimina