dilluns, 23 de juliol de 2012

Prendre la iniciativa

L'altra nit vaig conéixer una xicona en una discoteca, bé per ser més rigorós amb la veritat, em va conéixer ella a mi. Se'm va apropar, em va traure a ballar i després d'una estona animant la cosa, em va proposar anar a ma casa. Quan vam arribar-hi, passàrem al saló i em demanà una copa que li vaig servir de seguida, albirant un futur proper molt prometedor. Feia uns dies m'havia fet instal·lar un dispositiu d'aquests que encenen i apaguen els llums amb un so —per cert, he de donar avís de que falla per a encendre'ls— i per crear ambient, el vaig fer servir, tot espetegant els dits. El saló va quedar en penombra i la noia va prendre una vegada més l'iniciativa, començant els preliminars amorosos. Que ella duguera la veu cantant m'agradava, perquè m'alliberava de responsabilitat, però vaig voler donar-li un toc especial, per fer d'aquell un moment inoblidable per a tots dos. Recordant  l'escena d'una pel·lícula i aprofitant  que la noia havia tancat els ulls, vaig agafar un glaçó de gel de la glaçonera, per tal de fer-lo servir com a joguet eròtic, amb tanta poca destresa, que se'm va relliscar de la mà i es va colar per l'escot que el seu vestit duia a l'esquena. De sobte, els llums s'encengueren, segurament pel soroll que va fer la bufetada que em va fotre —resulta curiós que aquest cop no fallara el dispositiu—. Va agafar la bossa de mà i se'n va anar tot cridant coses que no ve al cas reproduir. Una vegada més havia pres l'iniciativa.

14 comentaris:

  1. he,he, he... quan les coses vam bé no cal fer gaires canvis ni prendre gaires iniciatives compromeses... :)

    Me'n vaig a treballar, amb el somriure d'aquesta història...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Massa quick!

      aquest noi... s'ho havia de prendre més en calma i s'ho havia de pensar dos cops!

      Elimina
  2. De vegades val més no fer invents, eh?! Aquest és dels quicks, heheh. Jo també m'enduc un somriure per continuar la feina.

    ResponElimina
  3. Caram, quines presses. El que està clar és l'èxit del "moment inoblidable".

    ResponElimina
  4. jajjaja...fa una bona estona que no puc parar de riure, i mira que treure´m una rialla sonora és molt difícil i menys aquí al treball...
    Si és que "las prisas nunca fueron buenas"...més slow amic!!

    Molt bon dia!

    ResponElimina
  5. aiaiai quin mal la bufetada! això passar per imitar el cine...d'això se'n diu trencar el gel!!!!

    ResponElimina
  6. aquesta noia no va saber captar el moviment quick per gaudir mes tard d'ell buscant el glaço arreu del cos......es clar ella era slow i no ho va captar....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uauuuuuuuuuuuuuu...i com ho saps tu???

      Elimina
  7. ouch! el que passa a les pelis a la realitat no queda bé... però almenys tu ens fas somriure amb histories com aquesta!

    ResponElimina
  8. Uoooh! Boníssim! Si és que no s'ha de voler imitar el que fan a les pel·lícules! Val més fer coses més terrenals, més a l'abast de la nostra mà... sempre que no sigui un glaçó!

    ResponElimina
  9. Me'n vaig a dormir amb el somriure als llavis i amb el pensament més alegre i distret... A veure si m'ajuda a dormir!
    Ai! alguna vegada avia pensat amb el glaçó, ho confesso, però vist el resultat... pot ser val més que no...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, ja es casualitat l'hora de l'entrada, us hi heu fixat? Encara vaig a dormir més depressa ara.

      Elimina
  10. ains quin riure... de totes maneres una mica manaire si que era, potser t'haguès deixat "a mitges" desprès... millor així, encara que la violència fisica no consentida se la podia haver estalviat.

    ResponElimina
  11. Doncs ja saps, a partir d'ara, a deixar-se fer i estar-se calladet, que estàs més guapo!

    ResponElimina