dissabte, 14 de juliol de 2012

Malalts de llarga durada

L'equip mèdic es mostrava incapaç d'explicar què era el que passava. Els malalts duien molt de temps hospitalitzats sense millorar, ans al contrari, cada vegada l'estat de salut general era pitjor. El cap del servei, lluny de reconéixer la ineficàcia del seu tractament, pensà que potser els sistemes immunològics dels malalts estaven deprimits a causa d'un acomodament als fàrmacs i va decidir sense consultar amb altres especialistes, suspendre'ls la teràpia. La teoria que tenia consistia en que en quedar-se sense medicació, l'organisme d'un malalt reaccionaria positivament i començaria a lluitar contra la malaltia. No va ser així i una nit els malalts van començar a morir. Quan l'endemà l'infermer va comunicar la notícia al cap de l'equip, un dels seus deixebles més incondicionals va exclamar: "¡Que se jodan!".

9 comentaris:

  1. Noi, això està de premi... L'hem de fer córrer per la catosfera!!!

    ResponElimina
  2. caram tu....per treure's el barret....m'agrada

    ResponElimina
  3. Molt ben trobat. En aquest cas, n'hi hauria prou amb que el metge tingués una mica en compte el pacient i li preguntés què li passa, perquè està clar que el tractament qur li aplica no és per la malaltia que té.

    ResponElimina
  4. Això és el que ens passa per aguantar-ho tot, "nos joden" ia més ens morim...

    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja te l'he enviat cap al Twitter... :) s'ho val!

      Genial, JP!

      Elimina