Feina feta

Li demanàrem al cambrer que abaixara el volum de la tele que penjava de la paret, justament dalt de la nostra taula. El so tan fort ens molestava.

—De seguida, senyors —va dir des de darrere de la barra.

Com que era un televisor d'aquells vells que no tenen comandament a distància, es va apropar on estàvem i es va fer lloc a la taula, apartant el plat de pernil i els gots de vi. D'un salt es va pujar dempeus damunt la taula i abastant els botons de l'aparell va fer el que li havíem demanat.

—Apa! Feina feta! —va dir mentre donava un altre salt per baixar al terra— Així està bé?, o l'he deixat massa baixet?

Bocabadats pel que acabàvem de veure, no vam poder dir res. Sense esperar la resposta, es va dirigir cap a la barra. Encara no havia donat tres passes que es va aturar i es va girar cap a nosaltres, dient:

—Si no els agrada el que hi fan, puc canviar-los el canal.