A mi m'agrada la teva aportació, perquè mai no m'han agradat els pallassos... quan era petita em feien més por que gràcia i a vegades em feien més pena que no pas riure. avia pensat fer una història semblant ala teva, però finalment he canviat d'idea, els trapezistes si que m'agradaven.
A mi m'agrada la teva aportació, perquè mai no m'han agradat els pallassos... quan era petita em feien més por que gràcia i a vegades em feien més pena que no pas riure. avia pensat fer una història semblant ala teva, però finalment he canviat d'idea, els trapezistes si que m'agradaven.
ResponEliminaHavia pensat... volia dir
ResponEliminaJo igual que la Carme... em quedo amb els trapezistes ;-)
ResponEliminaPer cert, m'has fet pensar en un relat molt bonic que va escriure en Josep Lluís ambientat en un circ :-)
gràcies
ResponEliminaUi m'hi hauré de posar a escriure! no t'agradaven els pallassos? ni els lleons?
ResponEliminaBen cert. M'agrada.(el circ no, el relat) ;D
ResponEliminaCurt i clar.
ResponEliminaSe m'havia passat aquest post amb la teva aportació al Joc d'en Tibau.
ResponEliminaM'agrada, tu si que has aconseguit reflectir el que diria un nen al circ! :-))
D'aquest trauma infantil s'explica que la paraula pallasso tingui un sentit tan pejoratiu.
ResponEliminaPerò... no veieu "Los payasos de la tele"? Només m'agradaven a mi?!?
ResponElimina