La grandària sí importa

Tota la vida ens han estat dient que la grandària no importava. Jo sempre m'he pres aquesta sentència amb dubtes sobre la seua veracitat. Potser que qui diu això no siga sincer i ho diga per a que la parella pròpia es conforme amb el que hi ha i no busque altres grandàries. També pot ser que ho faça, amb finalitat social i sense ànim de lucre, com a un missatge dirigit allà on l'escassesa omple els consultoris dels psicòlegs.

El fet de que no es deixe de parlar del tema, va en contra de la teoria de la no importància. Fins i tot, es parla de que segon siga la seua procedència, pot ser més o menys gran. Per exemple, es diu que la valenciana i la catalana són de les més grans. També hi ha qui diu que com l'espanyola, la grega o la portuguesa no hi ha cap, tot i que la bona fama la tenen més al sud on hi ha gent de pell bruna. Per contra més al nord, com els francesos i alemanys, la tenen més petita.

Que s'han dit moltes mentides sobre les grandàries pròpies és un fet, tant que a hores d'ara no sabem ben bé quines són les mides reals vigents i actualitzades.

Per altra banda, Rajoy, que ja es veu com a proper amo de l'INE i del CIS, vol anar omplint les taules de dades dimensionals, i li ha demanat a Zapatero una reunió que, per poder comprovar visualment i mútua les seues grandàries, cal fer-la a calçó llevat.

Per tot açò, ara estic convençut i ja no em cap el menor dubte de que la grandària sí importa. Eh!, del deute, s'entén.