dijous, 9 de juny de 2011

Aplicació pràctica de la teoria de la probabilitat

Ahir el president del Congrés dels Diputats, José Bono va proposar canviar el reglament de la cambra per tal de fer els plens de dos dies en comptes de tres com és ara. Això vol dir, per a que ens entenguem, treballar menys.

Han sigut moltes les veus que s'han sentit criticant aquesta mesura, fins i tot des de dins del mateix Congrés, dient que amb la que està caient això seria impopular. No els falta raó, ja tenen fama els polítics de malfeiners, com per a que damunt ara parlen de tenir un dia de festa més.

Tanmateix, jo no ho veig tan malament i explicaré per què. La meua teoria sobre l'existència dels polítics és que els tenim com a un càstig diví, perquè quan els humans érem dinosaures, ho vam fer molt malament. Llavors, com que és una cosa de la qual no ens podem alliberar, el que sí podem fer és amortir els seus efectes.

La teoria de la probabilitat, aplicada al cas que ens ocupa diu, que la probabilitat de que un succés —putada actuació de polític sobre la gent de bé— ocórrega és el quocient de dividir el nombre de casos favorables al succés —dies de treball— per el nombre de casos totals que pot haver-hi —365 dies a l'any—. Doncs bé, disminuint el nombre de dies que els diputats van a la feina, menys probabilitat hi ha de que treuen una llei que fota algú.

Si a més tingueren el bon criteri de retallar-se el sou proporcionalment a aquesta disminució de dies de treball, crec que podríem pensar que ara sí que anem pel bon camí.

Que yo sepa, yo no he dicho nada de rebajar el sueldo. ¿Eh?

13 comentaris:

  1. Estaria genial que els fessis arribar aquesta proposta hehehe... D'acord, treballeu menys, però cobreu una tercera part menys. A veure què diuen.

    (Ostres, ara tinc molta curiositat per saber-ho... Els hi enviaràs?) ;-)

    ResponElimina
  2. Com ja diu el Sr. Bono en aquesta foto que l'afavoreix tant, el rebaixar-se el sou no els ha passat pel cap ni per un moment.
    L'idea és rebaixar-se només el temps de feina que ja és prou rebaixa, home... Si és que ho voleu tot!! :-P

    ResponElimina
  3. Hahaha! Bona reflexió, i tant. A més, si acabaran fent el que volen igualment, és millor veure-hi la part positiva, que tu ens exposes... Quin país, mare meva, quiiin país! (semblo una iaieta lamentant-me, ho sé)

    ResponElimina
  4. Ben dit Jpmerch i perquè no es retallen el salari?

    ResponElimina
  5. Per mi podrien descansar més dies, perquè com més va, més veig que els polítics no serveixen per massa, tret de marejar la perdiu i embutxacar-se un bon sou. Per mi es podrien reunir un cop l'any i decidir les coses pendents, amb una setmaneta de feina en tindríem prou, i els podrien pagar un sou simbòlic. Ja veuries com ningú voldria ser polític.

    ResponElimina
  6. Sí, sí... que treballin menys i que cobrin menys,potser el país funcionaria millor sense tanta feina política!

    ResponElimina
  7. Assumpta. No ho sé, per al cas que em faran. Ma mare deia quan no li feien cas, "parle jo i passa un carro".

    McAbeu. Tens raó, és que no parem de demanar. Mai estem contents.

    Yáiza. Clar! S'ha de viure en verd o mediterraneament, segons gustos.

    Elfreelang i Carme. Si encara hi ha algú que diu que deurien tindre un sou digne —no sé què és un sou digne per a ell— per tal de que no tinguen la temptació de ficar la mà al calaix.

    XeXu. Ets un somiador.

    ResponElimina
  8. Hahaha bona aquesta expressió!! ;-))

    Ara penso... ja la deu saber en Pàmies? (Víctor Pàmies, el paremiòleg) Amb permís, li faig arribar :-)

    ResponElimina
  9. Assumpta. Crec que la frase original és "Parle jo o passa un carro?" a manera de pregunta. Però a mi m'agrada més com la deia ella, "Parle jo i passa un carro!".

    ResponElimina
  10. La frase és bonica de les dues formes... i està molt ben buscada, és molt clara del què vol dir... ara bé, si una la diu la teva mare, doncs, evidentment, triarem aquesta ;-))

    Uhmmm... d'això... crec que avui t'han fet unes fotos mentre volaves tranquil·lament...

    ResponElimina
  11. Assumpta. Gràcies per apreciar la frase. Malauradament ma mare s'en va anar ja fa uns anys. Dels records d'ella, ja quasi només em queden els bons i aquesta frase és un d'ells.

    He vist les fotos i m'han agradat molt. Normalment no m'agrada que me'n facen, però els diumenges, que isc més endreçat, és diferent.

    ResponElimina
  12. És maquíssim això que dius "Dels records d'ella, ja quasi només em queden els bons"... és tan cert!!
    Jo vaig perdre el pare fa sis anys i sempre dic el mateix. Quan perds algú que estimes, tot el patiment, els moments trists i de dolor es van atenuant amb el temps fins que arriba un moment que pots recordar les coses alegres, maques, simpàtiques, amb un somriure ;-)

    Ja es veu a les fotos que vas sortir ben guapo... vols dir que no et vas adonar que et fotografiaven i et vas posar del cantó bo? ;-))

    ResponElimina