—Us llepareu els dits. |
Pensat i fet, ha anat a la Plaça del Mercat de València i ha comprat una paella. Ja a la seua cuina, l'ha posada al foc i ha anat afegint-hi els ingredients. Però què ha fet? En comptes d'oli, pollastre, conill, baquetes, bajoques, garrofons, pimentó, arròs, uns bris de safrà i una miqueta de romaní, ha ficat a la paella els mateixos ingredients amb què feia el bullit.
Enllestida la seua creació culinària, l'ha presentada i ha anunciat que organitzarà una gran degustació per a que el poble li done el vist i plau. El que ha tret sembla un paella, és de ferro i té dues anses, però, quina desil·lusió, en tastar-ho ens adonem de que fa gust al mateix bullit de sempre, perquè és el mateix bullit de sempre. Això sí, amb forma de paella.
M'ha agradat molt la teva forma d'explicar-ho :-)
ResponEliminaSeria ben bonic si fos un conte... llàstima que sigui ben real.
A mi també m'agrada com ho expliques, potser sóc ingènua però que a la nova constitució almenys es reconegui la llengua amazic m'ha fet il·lusió
ResponEliminaAquest Mohamet VI deu ser un gran lector de Giuseppe Tomasi di Lampedusa ;-) I si al amazic han de fer-li el mateix cas que el català van dats!
ResponEliminaAquestes coses no només passen al Marroc :)
ResponEliminaÉs el que passe amb les paelles, que abans de cuinar-les s'han de tenir preparats els ingredients, un abraç
ResponEliminaUna explicació fantàstica! I una metàfora molt ben trobada.
ResponEliminaSi és comprada de València, et dic ja que no canvia massa les coses. I, si ho fa, és per a pitjor. Bona metàfora la teua! Salut
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris. Aquests dies vaig de cap per assumptes de feina i de salut i duc el blog una mica endarrerit.
ResponEliminaEeeeps a cuidar-se, que la salut és el primer!!
ResponEliminaAbraçades!! :-))