Quan vaig començar el blog, volia parlar de les coses que no m'agradava com són, com estan o per on van. Després vaig adonar-me que parlar sobre fets que m'ocorrien o sobre noticies curioses, tampoc no estava malament.
La redacció mai no se m'ha donat bé. No tinc el do de saber contar coses d'una manera interessant i he hagut de fer servir l'ironia i l'humor per intentar conservar la dignitat als meus escrits. Però hui vull parlar d'un assumpte que no admet cap ironia ni humor i no sé com ho faré.
És tracta d'un informe que vaig llegir fa un parell de dies i que parlava sobre les conseqüències que la pujada dels preus dels aliments provocada per les maniobres dels especuladors sense escrúpols, per tal d'amassar diners, té sobre l'agreujament de la fam als països més pobres. Tothom sap que l'avarícia d'aquesta gent no té límits. Però el que realment em va fer bullir la sang és que sembla que algunes entitats financeres, incloses caixes d'estalvis molt conegudes, que se suposa que han de tindre una labor social, aprofiten l'ocasió per a tractar de captar diners oferint als seus clients la possibilitat d'invertir en aquesta cova de lladres.
Tot açò en presència dels governs del G8, G20 o el G que siga, que fent el paper de convidats de pedra, no fan res per evitar aquests actes que mereixerien el qualificatiu de crims contra la humanitat.
El meu marit és d'aquelles persones que veritablement es mira els documentals de la tele, tant els de La2 com eles del Canal33 o altres, li agrada la història, la literatura... i, moltes vegades, mentre jo sóc a l'ordinador ell està veient algun reportatge sobre tal o qual cosa.
ResponEliminaDoncs bé, no deu fer encara ni una setmana, en un d'aquests reportatges varem sentir una cosa que ens va deixar absolutament glaçats... Parlava de l'alimentació i deia que amb el menjar que es llença al primer món -crec que deia Europa i Amèrica del Nord- n'hi hauria per alimentar TRES VEGADES la gent que es mor de gana al món.
Sé que és un tema diferent que el que tu tractes, però m'hi has fet pensar. La falta de solidaritat, l'abús...
Si noi és esgarrifós .....uns es mengen més de la meitat i altres per culpa dels especuladors ( m'agradaria que passessin gana perquè sabessin el que es sent)es quedaran sense poder menjar, al pas que anem....trobo que el món, o part del món està embogint , cova de lladres és poc....indignació total! això no ho podem permetre....el món ha de canviar, hem de fer-ho
ResponEliminaPrimerament, deixa'm discrepar amb tu, trobo que t'expresses molt bé, i quan ho fas amb ironia i humor encara millor, perquè dónes un plus als escrits. Però no tot es pot parlar en conya, és clar, a hores d'ara ja sabem que els que tenen els diners són culpables de la situació actual, que acabem pagant els que no en tenim. Els diners són molt addictius, qui en té sempre en vol més, i el pitjor és que la manera d'aconseguir-lo és prendre'ls als altres.
ResponEliminaA mi m'has despertat el pensament de: bé, i ara que ens comencem a adonar de com són les coses... les podrem canviar algun dia? Tothom que ho sap, ho troba indignant. Però sembla que costa muntanyes emprendre 'accions individuals' que en diuen, per a infligir un canvi en la situació. Tinc amics que en podrien fer una tesi doctoral, de tot això... jo mateixa, però, en sé poca cosa del que es pot fer i del que no, en tinc vagues idees pel que m'han anat explicant ells.
ResponEliminaTu ho has dit, són una colla de lladres avariciosos que mai en tenen prou. Actuen amb total impunitat, sense preocupar-se del mal que fan.
ResponEliminaDe vegades, em pregunto perquè els que manen als governs no els aturen els peus però de seguida m'adono que sóc un ingenu perquè els que manen de veritat no són els governs sinó que són ells, els mateixos especuladors.
voldria veure per un forat com ens tractaran a nosaltres d'aquí 500 anys
ResponEliminaPrimer fa esgarrifar veure llençar el menjar, després ve la indignació i la ràbia. Trencar el cercle dels vicis del “primer món” és molt complicat, quan un es sent superior, es creu amb dret a la impunitat. El diner és el poder.
ResponEliminaPrendre’s la vida amb humor sempre és important, i de notícies curioses per aquí baix en teniu un carretó ple. Que no falti la sàtira, la ironia i el bon humor.
Un dia vaig llegir un escrit referent aquest tema. Ho feia de forma molt clara i explícita. El mercat mundial de compra-venda de productes alimentaris té la forma d'un rellotge de sorra. Podem posar que a sota de tot hi ha un ampli grup de productors i a la part alta del rellotge hi ha un ampli grup de consumidors. Enmig, en el coll d'ampolla, queden unes poques persones i empreses que fan d'intermediàries i que controlen el flux de mercaderies i els preus de compra als productors (rebentats) i els de venda als consumidors (disparats).
ResponEliminaA això ens porta la globalització del mercat alimentari.
Hauríem d'enfortir i apostar pels aliments locals i més propers. Sens dubte.
Gràcies a tots per les vostres opinions. Perdoneu-me que no responga individualment, però hui estic fora de casa i el teclat del mòbil m'ho posa molt difícil.
ResponElimina